Resultats de la cerca

Xantre de la catedral d’Anvers, s’associà amb Jean Laet per publicar antologies musicals obres de Rde Lassus, JLouys, PPhalèse, etc Entre les seves obres, molt nombroses, es destaquen algunes cançons Canzoni scelte, Chansons françoyses et italiennes, Canzoni alla napoletana , madrigals Symphonia angelica , motets, etc

Actuà a Madrid i a París, on la seva òpera Non irritar le donne inaugurà 1801 el Théâtre des Italiens Fou mestre de cant de la cèlebre soprano Angelica Catalani Més tard residí a Itàlia, on estrenà més de vint òperes i també música religiosa per a veus i orquestra

Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938

Autor d’òperes, com Don Alfonso de Ojeda, Angélica 1839 i La esmeralda 1843, estrenades al Teatre Principal de València Compongué una sarsuela en dos actes, Donde menos se piensa 1850, la Canción a don Jaime el Conquistador 1850 i la sarsuela El Cabañal de Valencia 1852 Escriví una Missa de Rèquiem a quatre veus i orgue, villancicos , responsoris, trisagis i goigs

Dirigí el Liceu de València, on s’organitzà una societat coral, de curta durada, a imitació dels cors claverians És autor d’algunes òperes, entre les quals destaca La Esmeralda , en castellà, que el 1843 obtingué un èxit important a València L’any 1853 estrenà al teatre de la Cruz de Madrid la sarsuela Donde menos se piensa salta la liebre Compongué també una altra òpera en castellà, Don Alonso de Ojeda , i algunes fonts, com M Soriano Fuertes, li atribueixen una tercera, Angélica Després de la temporada que passà a Madrid, vers el 1855 es traslladà a Barcelona Alguns anys més tard està…

Estudià música a Boston i Nova York i després ho feu a París Debutà a Berlín el 1901 en el paper de Marguerite Faust Lilli Lehmann l’adoptà com a deixebla, fet que afavorí la seva reeixida presentació a Salzburg 1906 en el paper de Zerlina de Don Giovanni Estrenà obres de P Mascagni Amica , 1905, C Saint-Saëns L’avantpassat , 1906 i G Puccini Suor Angelica , 1918, entre d’altres Del 1906 al 1922 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York, on representà la primera funció nord-americana de Madama Butterfly , al costat d’E Caruso 1907, i on es retirà el 1922 amb Zazà R Leoncavallo Fou…

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del Festival de…

Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà Turandot ,…

Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic Destaca en l’…

D’origen hebreu, era al començament una petició d’auxili 'Ajudeu-nos a obtenir la victòria', salm 118, 25 Convertida en una aclamació messiànica i unida al versicle següent 'Beneït el qui ve en nom del Senyor', es cantava durant la processó amb rams en ocasió de la festa dels Tabernacles Fou en aquesta festa que Jesús fou aclamat en entrar a Jerusalem, fet que recorda el cant de l’hosanna en la processó del diumenge de Rams La litúrgia eucarística l’associa també al cant del sanctus , talment que queden unides en un sol cant la litúrgia angèlica del cel i la litúrgia messiànica del temple de…