Resultats de la cerca

Format per la seva mare, rebé consells de Liszt a París, on actuà com a intèrpret El 1848 s’establí a Peterburg i es dedicà des d’aleshores a compondre, protegit per la duquessa Helena Pavlova Fundà la Societat Russa de Música 1850 i fundà i dirigí el Conservatori de Peterburg 1862-67 i 1887-90 Deixà sis simfonies, quatre obertures per a orquestra, dues cantates, sonates per a piano és cèlebre la seva Melodia en fa per a piano, òperes Demon , 1875, oratoris Christus , 1888, etc

Fill també d’un violoncellista, el 1754 entrà a formar part, com a segon violoncel, de l’orquestra de la cort de l’elector de Mannheim, dirigida per Johann Stamitz, amb el qual contribuí, juntament amb FX Richter, a afaiçonar l’ escola de Mannheim i a donar-li renom La inclusió d’elements populars en les seves composicions fou sovint bescantada pels crítics de l’època, que ho consideraren una frivolitat Tot i morir jove, la seva producció instrumental és abundant quaranta simfonies, cinc concerts per a violoncel, dos per a flauta, sis quartets, sis sonates en trio i una missa, entre altres…

Vida Representà el vessant més eclèctic de la música, allunyat de les pràctiques musicals nacionalistes de la Rússia del seu temps Rebé les primeres nocions musicals de l’entorn familiar, i a nou anys compongué petites cançons i peces per a piano L’any 1879 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià composició amb NA Rimskij-Korsakov En finalitzar els estudis obtingué la Medalla d’Or del conservatori, i fou contractat com a professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de Moscou, on tingué com a alumnes SV Rakhmaninov, AN Skr’abin i RM Glière Redactà tres obres dedicades a la…

El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875 Malgrat els seus…

S’inicià en la música a Salzburg, on fou alumne del compositor Michael Haydn, i el 1800 ingressà al monestir de Raitenhaslach, a Baviera, on prosseguí l’escolarització Arran de la dissolució dels monestirs bavaresos, el 1803 s’establí a Viena, on fou un intèrpret de piano i guitarra molt preuat El 1818 s’associà amb Pietro Cappi amb vista a fundar una casa per a l’edició musical, que fou molt activa i productiva Quan Cappi es jubilà, el 1824, la firma prengué el nom d’Anton Diabelli & Cie Diabelli tingué nombrosos amics, entre ells Beethoven i Schubert, dels quals edità la major part de…

Entrà a la Musikakademie de Viena el 1941, i s’hi graduà un any després En acabar la Segona Guerra Mundial, hi treballà com a professor d’orgue i tingué una reputació internacional com a concertista L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Improvisació a Haarlem Escriví un gran nombre d’obres per a l’església, i també peces de concert seguint l’estil de P Hindemith i Johann N David La seva música té afinitats melòdiques i tonals amb el cant gregorià, però evolucionà cap a l’ús més extens del cromatisme i les tècniques dodecatòniques

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu collegi de Bonn El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de Carles Teodor a…

Nascut en una família de músics, es formà inicialment al marge dels centres acadèmics, amb Víctor Zubizarreta i Julio Valdés Es llicencià en filosofia i lletres, i entre el 1960 i el 1971 fou crític musical d'"El Correo Español" a Bilbao El 1968 estrenà les obres orquestrals Dédalo i Apokatástasis , les primeres d’una certa envergadura del seu catàleg El 1972 compongué Ezpatadantza , per a orquestra i cor, en què utilitzà elements de la música popular basca, integrats dins un llenguatge avantguardista Totes aquestes obres gaudiren d’un gran èxit, tant de públic com de crítica, i convertiren…

Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898, any que…