Resultats de la cerca

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona Debutà el 1908, i el 1912 es presentà al Liceu amb Romeo et Juliette , de Gounod El mateix any estrenà Liliana , d’Apelles Mestres, i el 1914 fou la protagonista en l’estrena de Maruxa , d’Amadeu Vives, paper que cantà molts cops En retirar-se dels escenaris prematurament 1935, exercí una destacada tasca docent

Vida La seva formació musical anà a càrrec del mestre N Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Fou conegut com a compositor oratori Les set paraules , 1875 i, també, com a director dels concerts d’abonament dels teatres Novetats i Principal i en les sessions de cambra de l’Ateneu Barcelonès En aquest aspecte cal destacar la seva posició com a pioner de la reintroducció del repertori simfònic i cambrístic…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions musicals per al…

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un…

Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca Tríptic franciscà , 1949…

L’any 1965 començà a cantar en públic i enregistrà el primer disc Establert a França el 1968 per motius polítics, hi actuà sovint al costat de destacats intèrprets Brassens, Moustaki, Béart i en diversos locals, i també en alguns circuits de televisió actuacions que alternà amb altres recitals a Mèxic 1972, l’Argentina 1972-74, Àustria, Itàlia, etc Ha musicat poemes de poetes catalans que enregistrà a Tot l’enyor de demà 1970, Cançons anònimes 1972, i Onze cançons amb esperança 1974 El 1975 féu un recital a l’Olympia de París i reaparegué el mateix any a Barcelona D’aquesta època són els…

Es formà al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig i piano, i obtingué la Medalla d’Argent en finalitzar els estudis, i fou deixeble de J Rodoreda Fou professor de solfeig a l’Acadèmia d’Euterpe i l’Acadèmia Musical de Barcelona, i professor auxiliar de la Casa de Caritat El 1886 fou nomenat sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i el 1896 obtingué la plaça de músic major d’aquesta formació Fou també catedràtic de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ocupà el càrrec de secretari En 1897-1900 i 1906-08 estigué al capdavant de la Societat Coral Euterpe Al llarg…

Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…

Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i sarsueles com…