Resultats de la cerca

Fou un notable promotor i animador d’activitats musicals al seu país La seva obra, que comprèn nombroses òperes, música de cambra i sacra, està lligada a les tradicions i a la història de Polònia i constitueix una aportació decisiva a la creació d’una òpera nacional És autor també del tractat Ritme i prosòdia de la llengua polonesa 1918

L’aportació africana és molt forta en els balls tals com el bembé , la caringa o la conga , en els instruments de percussió agogó, bongo, güiro, claves, etc i en el típic ritme cubà, el cinquet, que es troba també a Puerto Rico, a Haití i a la República Dominicana Moltes danses cubanes d’origen hispànic el son, el bolero , etc tenen una forta influència africana

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

Es formà al Gymnasium d’Estrasburg i més tard amb S Calvisius a Leipzig Obtingué el grau de magister a la Universitat de Wittenberg i el doctorat a Giessen Poc després li fou oferta una plaça com a professor de teologia a la seva ciutat natal, però morí abans d’ocupar-la La seva aportació més important a la teoria de la música es troba en el seu llibre Synopsis musicae novae Estrasburg, 1612, on es descriu el funcionament del baix continu

Un dels intèrprets de més èxit d’aquest gènere, la seva aportació innovadora rebé alhora una acollida entusiasta i severes crítiques del sector més purista dels afeccionats Acompanyat gairebé sempre pel guitarrista Tomatito i, més esporàdicament, per Paco de Lucía, enregistrà el seu primer disc als divuit anys D’entre la seva abundant obra discogràfica destaca Camarón de la Isla 1975, Como el agua 1981, Soy gitano 1990, en la qual és acompanyat per l’Orquestra Filharmònica de Londres, i l’antologia Autorretrato 1970-1990 1990

La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV

Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

Estudià música a Budapest i el 1921 es traslladà a Berlín per estudiar musicologia a la universitat sota la direcció de J Wolf, C Sachs i EM von Hornbostel Després d’algunes breus estades en diverses ciutats europees, el 1939 emigrà als EUA, on fou professor a diverses universitats, entre d’altres a les de Washington, Seattle 1940-46 i Harvard 1950-55 Com a musicòleg destacà en l’anàlisi de l’estructura i la mètrica musical de les obres del Renaixement i en l’aportació d’una nova visió de l’anomenada Escola Francoflamenca La seva obra fou recollida en nombrosos llibres, articles…