Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’…
Stéphane Lissner
Música
Director artístic francès.
Debutà en tasques d’organizació artística el 1977, en el teatre d’Aubervillier Niça, i el 1988 fou nomenat director general del Théâtre du Châtelet de París, càrrec que exercí fins el 1998 i que li permeté guanyar una enorme reputació internacional gràcies a la seva eclèctica i ambiciosa programació Entre el 1996 i el 1997 assumí durant un breu període de temps la direcció artística del Teatro Real de Madrid, que abandonà poc abans de la reobertura del teatre El 1998 es féu càrrec del festival d’Ais de Provença, el qual aconseguí revitalitzar i modernitzar La seva trajectòria arribà a un punt…
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Crític musical i director artístic català.
Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, música al Conservatori del Liceu i ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat crític d’òpera, música, teatre i dansa en diverses publicacions de l’Estat i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, i el 1996 passà a ser-ne el director artístic Coneixedor dels diversos corrents de la dramatúrgia internacional, ha afavorit al Liceu la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans La Fura dels Baus, C Bieito, M Gas,…
Gerard Mortier

Gerard Mortier
© Lies Wallaert / Paris National Opera
Música
Director artístic de teatre i òpera.
Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes 1968 Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París 1979-81 La direcció del teatre de La Monnaie de Brusselles, que convertí en tot un referent líric gràcies a una moderna i innovadora direcció…
,
Camilo Sesto
Música
Nom artístic del cantant Camilo Blanes i Cortés.
Prengué el nom artístic pel fet de ser el sisè Camilo de la seva família fins el 1971 amb la grafia Sexto Formà el grup de pop Los Dayton, amb el qual enregistrà No la canteu més , versió de Don’t Play that Song , de Ben E King Resident a Madrid des del 1965, l’any següent passà a formar part del grup Los Botines El 1970 començà la carrera en solitari, i aconseguí una gran popularitat com a cantant melòdic d’estil romàntic Actuà també a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i a Europa Cançons seves com ara Amor mío, Qué me has heho o Vivir así es morir de amor es convertiren en èxits del…
Inge Borkh
Música
Nom artístic de la soprano dramàtica alemanya Ingeborg Simon.
El 1933, per la condició de jueu del pare, emigrà amb la seva família a Viena, on feu estudis d’interpretació a l’acadèmia de Max Reinhardt, però poc després es decidí pel cant, que estudià a Milà Amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich 1938 passà a residir a Suïssa Debutà l’any 1940 a Lucerna amb Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, de Johann Strauss, ja amb el nom artístic d’Inge Borkh Es consagrà amb The Consul , de Menotti 1951, i des d’aleshores dugué una brillant carrera internacional als principals teatres del món Es destacà en la interpretació de papers de textura…
,
Sergio Dalma
Música
Nom artístic del cantant pop Josep Sergi Capdevila i Querol.
S'inicià de molt jove en orquestres semiprofessionals i treballà també com a músic en publicitat El 1987 debutà amb El profeta basat en els poemes de Khalil Gibran Ja sota el seu nom artístic edità Esa chica es mía 1989, Sintiéndonos la piel 1991, Adivina 1992, Sólo para ti 1993, Cuerpo a cuerpo 1995, Historias normales 1998, Nueva vida 2000, De otro color 2003, Todo lo que quieres 2005 i A buena hora 2008, àlbums en els quals conrea un pop romàntic amb el qual ha aconseguit un gran èxit de públic Tret d’algunes cançons, la seva producció és exclusivament en castellà Ha rebut…
Alberto Cortez
Música
Nom artístic del cantautor i poeta argentí José Alberto García Gallo.
Estudià música d’infant i adolescent i començà a cantar en una orquestra local de San Rafael Mendoza El 1958 començà estudis de dret a Buenos Aires, que abandonà el mateix any per cantar professionalment amb el nom artístic pel qual seria conegut El 1960, en una gira per Europa amb la companyia de música i dansa de la qual era membre, enregistrà el primer disc sota el seu nom a Bèlgica El 1964 fixà la residència a Madrid Fins a l’inici de la segona dècada del 2000 publicà una setantena de discos Un dels cantautors en castellà més internacionals, algunes de les seves cançons, com…
Marisol
Cinematografia
Música
Nom artístic de l’actriu i cantant andalusa Josefa Flores González, també coneguda per Pepa Flores.
Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films Cabriola 1965, de Mel Ferrer Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i Los días del pasado 1977…
Jaume Sisa

Jaume Sisa
© CanetRock
Música
Músic i cantant, de nom complet Jaume Sisa i Mestres, conegut pel nom artístic de Sisa.
Després de collaborar amb el Grup de Folk 1968, enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat , que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó , Sisa fou, amb Pau Riba , el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy , l’ underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha qualificat de “…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina