Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Josep Maria Nuix i Julibert
Música
Compositor i flautista, conegut artísticament com Jep Nuix.
Format al Conservatori de Música de Barcelona en les disciplines de flauta, harmonia i contrapunt, aprofundí el seu interès pels nous mitjans compositius al Conservatori de Basilea Estudià composició amb Gabriel Brncic S’interessà per la música electrònica a través dels seus contactes amb el laboratori de música electrònica Phonos i conegué compositors com Witold Lutosławski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Luis de Pablo i Heinz Holliger Fou guardonat amb diversos premis i mencions de composició, com ara el primer premi del desè Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals…
,
Jaume Bachs i Roses
Música
Cantant d’òpera, conegut artísticament com Angelo Angioletti.
Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte, Aurèlia , que fou…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista, coneguda artísticament amb el nom d’Esmeralda Cervantes.
Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…
vint-i-dosena
Música
En l’orgue, joc labial, obert i de la talla dels principals.
Actualment és el joc simple més agut de l’instrument excepte en els orgues italians Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa interval equivalent a tres octaves més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic El tub més greu només té 1’ 30,48 cm de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i torna a reprendre una…
Esa-Pekka Salonen
Música
Director d’orquestra i compositor finlandès.
Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de Donatoni i Castiglioni i debutà com a director el 1979 Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins el 1995 Durant el mateix període fou principal director invitat de la Philarmonia de Londres, formació amb la qual debutà a Barcelona, el 1987 El 1992 es convertí en el desè titular de la prestigiosa Filharmònica de…
minimalisme
Música
Nom provinent de les arts plàstiques i que generalment és aplicat a l’estil i la tècnica de determinats compositors, en un principi nord-americans i d’arreu del món posteriorment.
Una composició minimalista estableix un o més patrons patterns , és a dir, cèllules melòdiques o rítmiques o frases musicals de dimensions ’mínimes', que seran repetits nombroses vegades mentre van essent sotmesos a canvis també ’mínims’ que els van transformant gradualment Un exemple clàssic el forneix In C , de Terry Riley 1964, una obra ben bé fundacional del minimalisme La partitura d’aquesta obra presenta cinquanta-tres fragments melòdics que són interpretats per qualsevol grup d’instruments mentre un piano repeteix la nota do amb una pulsació constant Cada component del grup toca el…
marimba

Marimba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme genèric que defineix un grup d’idiòfons, alguns dels quals són pinçats i d’altres colpejats.
A Occident, en existir la marimba d’orquestra, generalment s’utilitza aquest terme per a referir-se a un tipus de xilòfon amb ressonadors davall cada barra o placa Tenen formes i mides diverses, perquè són instruments amb un nombre variable de làmines o plaques se’n poden trobar des dels que es porten penjats al coll fins als que s’han de muntar sobre un suport El so és produït en posar en vibració les làmines de fusta, que solen ser de fustes dures palissandre, palissandre rosat, percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, la qual cosa permet variar-ne el timbre i l’ús com a…
Orquestra Filharmònica de Viena
Música
Formació que, amb el nom d’Acadèmia Filharmònica, debutà a Viena el 1842 sota la batuta d’Otto Nicolai.
Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per desavinences amb la manera democràtica…
olifant

Olifant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, bàsicament emprat a l’Edat Mitjana, que consisteix en una trompa d’ivori tallada artísticament en un ullal d’elefant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna pertanyent al grup de les trompetes naturals amb broquet Es convertí en un accessori indispensable per als cavallers i les classes benestants a l’època medieval Foren fabricats als segles X i, sobretot, XI per artesans musulmans establerts al sud d’Itàlia i a Sicília Els més antics adaptaven unes peces metàlliques per a dur-los penjant en bandolera S’usaven per a fer senyals acústics, en la caça i en la guerra Es continuaren fabricant fins al segle XVIII, per bé que cada vegada menys, i amb diverses formes Són el precedent de la trompa…
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…