Resultats de la cerca

Estudià violí al Conservatori de Cracòvia, on ben aviat impartí classes de violí i teoria El 1936 anà a Varsòvia per perfeccionar-se amb K Sikorski composició i W Bierdiajiew direcció d’orquestra Des del 1945, i fins a la seva mort, feu classes de composició i direcció d’orquestra a Cracòvia, on tingué com a alumnes K Penderecki i B Schäffer Fou president de la secció polonesa de l’ISCM El 1952 obtingué el Premi Estatal pel ballet Wierchy 'Cims', 1942 rev 1950-52 La seva producció mostra diverses etapes des d’unes primeres obres lligades a l’impressionisme, força incompreses i negligides per…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare abans de formar-se a Berlín i Tübingen, ciutats on també estudià musicologia i filosofia Acabats els estudis i després d’una breu carrera com a pianista acompanyant, el 1906 començà a dirigir a l’Staatstheater de Weisbaden, on, en reconeixement a la seva feina, aviat arribà a exercir de kapellmeister Entre el 1907 i el 1914 dirigí regularment al Festival de Bayreuth, i el 1927 adquirí la titularitat de l’Òpera de Dessau, càrrec que incloïa implícitament el de director general de música de la ciutat i que exercí fins el 1934 En 1935-43 i en 1953…

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953 dirigí Guerra…

Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l’…

Resident des que tenia nou anys a Agullana, s’inicià de jove com a intèrpret de fiscorn a la formació la Juvenil Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona, i cap al 1921 debutà com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Més tard adquirí una forta popularitat amb títols com Noies martinenques , Cantant la Festa 1927, Batecs del cor o Refilets de l’avi , d’estil autòcton i senzill Contribuí al seu èxit la composició de Noies palamosines , sardana composta per a un conjunt de deu cobles A més d’unes 200 sardanes, també és autor de peces de música religiosa, cuplets, himnes i…

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…

Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de bressol veu i piano…

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa

El 1996 s’estabilitzà la formació que mantingué el grup fins que es dissolgué, el 2003 Pau Santesmasses bateria, Artur Estrada veu i guitarra, Xavier ‘Titi’ Sola guitarra i Álvaro Sola baixista La intensitat dels seus concerts en directe i l’impacte de les seves composicions els convertiren en un grup de referència del rock independent de l’Estat espanyol amb projecció en els circuits de hardcore internacionals d’Europa i dels EUA La seva discografia, editada pel segell barceloní BCore, la formen els elapés Sevens 1996, Aina 1999 i Bipartite 2001