Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà el 1921, any en què començà a exercir de mestre de cant a l’Òpera de Munic i a rebre classes de direcció de B Walter Treballà com a director substitut al Metropolitan de Nova York 1923-24 i freqüentà diversos escenaris europeus fins que, el 1927, assumí la titularitat de la Städtische Oper de Berlín, que exercí fins el 1931 Després d’una estada a Moscou, on fou director musical de la ràdio d’aquesta ciutat 1931-37, el 1938 es traslladà als Estats Units, on estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Scranton…

Es formà com a violinista, i com a tal entrà en l’Orquestra Lamoureux el 1892 Quatre anys després assumí la direcció dels cors de l’Òpera de Lió, i posteriorment s’installà a París, on treballà com a mestre de cant a l’Òpera Còmica i a l’Òpera En 1909-13 fou assistent a l’Òpera de Boston Passada la Segona Guerra Mundial, i de nou a París, es dedicà a la direcció de representacions d’òpera i concerts al Teatre dels Camps Elisis i al Vieux-Colombier El 1925 hi fundà la seva pròpia orquestra, excellentment considerada tant pel públic com pels directors que sojornaven a la ciutat Fou…

Format musicalment a Viena, el 1923 entrà com a repetidor a l’Òpera de Dusseldorf, on debutà l’any següent com a director d’orquestra Entre el 1927 i el 1933 treballà a Karlsruhe com a assistent de Josef Krips El 1936, tot i les dificultats creades per l’arribada dels nazis al poder, assumí la direcció musical de l’Organització Cultural Jueva de Berlín, motiu pel qual fou internat al camp de concentració de Belsen 1943-45 Acabada la guerra marxà a Suècia, i posteriorment s’establí a Anglaterra arran del seu nomenament com a director musical de la Bournemouth Corporation 1947,…

Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans…

Formà part del cor de nens al collegi dels jesuïtes de la seva ciutat natal i posteriorment estudià al conservatori Abandonà momentàniament la música per estudiar psiquiatria i, entre el 1973 i el 1974, ocupà una plaça d’assistent en aquesta especialitat a la Universitat de Gant —on el 1969 fundà una agrupació coral, embrió del Collegium Vocale—, que abandonà per dedicar-se a estudiar orgue i clavicèmbal amb J Huys Company de T Koopman i deixeble de G Leonhardt, la seva inclinació a interpretar la música antiga i barroca en versions historicistes el dugué a fundar, amb P Beaussant, l’Ensemble…

El fundador de l’empresa fou Gustav 1829-1893 De petit emigrà des de la seva Turíngia natal amb la seva família, que s’establí a Nova York Allà Gustav treballà en diverses editorials musicals fins que el 1866 esdevingué únic propietari de l’editorial Kerksieg & Bruesing, a la qual donà el seu nom El seu fill, Rudolph Edward 1859-1919, abans d’entrar a treballar en el negoci patern estudià música a Weimar i dret a Nova York Un cop mort el seu pare, transformà l’empresa en una societat per accions anomenada G Schirmer Inc El 1892 començà a publicar les colleccions "Library of Musical…

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran…

A partir de l’organització d’un concert al Palau de la Música Catalana amb l’orquestra de Duke Ellington i Ella Fitzgerald al gener del 1966, l’empresari Joan Rosselló i Albert Mallofré acceptaren la proposta que els feu Esteve Bassols, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, d’organitzar un festival de jazz Així nasqué el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, la primera edició del qual tingué lloc, amb gran èxit, al Palau de la Música Catalana durant la tardor del mateix 1966 Per a la segona edició es programà, a més dels concerts al Palau, un recital d’espirituals negres a la basílica…

Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona 1925, de la qual assumí la direcció l’any 1933 Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional fiscorn baix, de quatre pistons Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc

Es formà com a organista i exercí com a tal a la catedral de Girona El 1902 es traslladà a Badalona, on continuà la seva tasca i inicià la seva trajectòria com a director coral Assumí la direcció, entre d’altres, de l’Orfeó Badaloní des de la seva fundació 1921 i de l’Ateneu Instructiu Colomí de Santa Coloma de Gramenet Com a compositor, deixà escrit un bon nombre de sardanes, a més d’algunes sarsueles