Resultats de la cerca

Al servei de Carles IV i Felip VI de França, fou més tard notari reial i conseller de Joan II de França i bisbe de Meaux És autor de teories sobre música mesurada i de lleis del contrapunt que donaren coherència al moviment denominat ars nova Deixà una desena de motets molt elaborats, úniques obres que hom li pot atribuir amb certesa

No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural

L’única cosa que se’n sap és que l’any 1506 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona El manuscrit 2 de l’arxiu de la catedral de Tarassona li atribueix un magníficat a quatre veus folis 53-55 També és seu un dels set motets sacres que inclou una miscellània musical de l’època dels Reis Catòlics que es conserva al Liceo Musicale de Bolonya, cod 159 O quam pulcra es pàg 211-212 Malgrat que les altres peces consten com a anònimes, existeix la possibilitat que se li puguin atribuir

El terme, traduïble per ’motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, i concretament amb les últimes de Wagner, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per…

Treballà al servei dels cardenals Pedro González de Mendoza, arquebisbe de Toledo, i del de Sevilla, Diego Hurtado de Mendoza Cap al 1520 residia a Toledo, encara que també és mencionat com a canonge a Burgos Participà en una llarga polèmica amb Gonzalo Martínez de Bizcargui, llavors mestre de capella de la catedral de Burgos, durant la qual mantingué uns posicionaments marcadament conservadors Publicà tres tractats Retractaciones de los errores y falsedades que escribió Gonzalo Martínez de Bizcargui en su Arte de canto llano Toledo 1514, Tractado de principios de música práctica e theórica…

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…

Iniciat en la música pel seu pare, completà la seva formació a la Kreuzschule de Dresden, ciutat on tingué ocasió de treballar com a copista del compositor italià A Lotti Del 1720 al 1724 feu nombrosos viatges per Europa Seguidament treballà com a organista, primer a Minden i després a Nordhausen, on s’establí definitivament a partir del 1732 Malgrat la pèrdua quasi total dels manuscrits de les seves obres durant el saqueig de la ciutat per les tropes franceses el 1761, es té constància de la composició d’un extens catàleg que inclou diversos gèneres i del qual només han sobreviscut una…

Vida Orb de naixement, estudià a Barcelona a l’escola municipals de cecs La major part de les fonts assenyalen que rebé lliçons de P de Sarasate i de F Pedrell De jove sobresortí com a gran intèrpret de mandolina, fins al punt que se li ha d’atribuir la recuperació d’aquest instrument a Espanya El 1908 fou nomenat director de l’Escola de Música per a Cecs de Barcelona, així com de la Casa Provincial de Caritat, i l’any següent una operació ocular pionera al seu temps li permeté recuperar la visió Exercí com a professor d’instruments de corda polsada amb pua al Conservatori del…

Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la…

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…