Resultats de la cerca

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb el nom de…

Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí…

És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme

Adoptà el cognom del seu protector, el príncep Gabrielli, del qual el seu pare era cuiner, i els sobrenoms provenen de l’ofici del seu progenitor Estudià, entre altres personalitats, amb el castrat Gaetano Guadagni i amb Pietro Metastasio Debutà vers el 1750, i el 1755 anà a Viena, on esdevingué una prima donna objecte d’una gran admiració Intervingué en nombroses obres de Christoph W Gluck i de Tommaso Traetta La seva carrera la portà a cantar en importants ciutats europees, com ara Viena, Milà, Nàpols, Palerm, Venècia, Londres i Sant Petersburg Es retirà el 1782 a Roma Sobresortí per la…

Estudià amb E Morera i fou sotsdirector de la Coral Catalunya Nova 1895 — ˜1900 L’any 1901 fundà els orfeons Nova Catalònia i Germinal 1909 Fins el 1918 fou professor a l’Acadèmia Granados Dirigí també la Sociedad Odeón i l’orfeó Schola Orpheonica, i compongué una gran quantitat d’obres escèniques, entre les quals destaquen La sardana dels promesos 1906, La dama d’Aragó 1906, estrenada en els Espectacles Audicions Graner, Les calderes d’en Pere Botero 1906, Permeti’m 1907, T’estimo 1907, Ofèlia 1907, Les roselles 1907, La festa de les donzelles 1907, El portal de Betlem 1908, L’aigua de la…

El nom del grup és format per les inicials dels noms dels quatre intehrants Assoliren la fama internacional el 1974 en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Waterloo , que es convertí en número u als EUA i gran part d’Europa Amb temes posteriors com SOS , Mamma mia o Fernando entraren a les llistes de vendes mundials El grup es dissolgué l’any 1981 després dels divorcis de les dues parelles integrants Entre els seus discs enregistrats cal destacar Waterloo 1974, Voulez-vous 1979 i Super Trouper 1980 Durant els anys vuitanta, els membres d’Abba dugueren a terme diverses aventures…

Deixeble de H Koch a la Hochschule für Musik de Berlín, el 1938 fou nomenat director de la classe de composició del Conservatori de Dresden El nazisme el destituí i no retornà a la tasca docent fins a la fi de la Segona Guerra Mundial entre el 1953 i el 1970 ensenyà a la Hochschule de Berlín Interessat en la creació d’una obra transparent situada entre el lirisme i el dinamisme, aquesta denotà una influència diversa que inclogué la tradició austrogermànica, la música de compositors francesos com D Milhaud i E Satie principalment en les qüestions referides a la instrumentació, els paràmetres…

S’inicià musicalment en els grups Fora des sembrat i La Fosca, i el 1998 s’integrà com a guitarrista, compositor i lletrista a Antònia Font , del qual fou de fet el líder fins que la formació es dissolgué 2013 Parallelament a l’activitat amb aquest grup, també realitzà una trajectòria en solitari, que començà amb la publicació de l’àlbum Surfistes en càmera lenta 2005, el single , Sa núvia morta - Hansel i Gretel 2007, Bombón mallorquín 2009, a partir del qual publicà el llibre Quadern 2008 , una mena de crònica de la creació del disc mutació de les cançons, nous projectes, etc, i la trilogia…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…

Estudià al collegi dels jesuïtes de València, i ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763, i fou nomenat director d’estudis de l’Academia de Artillería de Segovia, on ensenyà matemàtiques A l’expulsió dels jesuïtes 1767, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Estudià matemàtiques, filosofia i música El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Retornà a València 1798-1801, però una nova ordre d’expulsió d’antics jesuïtes l’obligà una altra vegada a exiliar-se a Roma La seva obra principal és Dell’origine della musica, colla storia del suo progresso, decadenza e…