Resultats de la cerca

Estudià amb H Rosenberg i, juntament amb altres deixebles d’aquest, creà l’anomenat Grup Monday dedicat a l’estudi i anàlisi de la seva música i la d’altres compositors Els inicis de la seva carrera de compositor estigueren marcats per la tradició luterana, amb obres religioses com la cantata Ur Jesaja 9 1947 El descobriment del dodecatonisme el portà a una exploració d’aquest mètode en l’obra per a orquestra A Game around a Game 1959 Posteriorment s’interessà per la música electrònica, una tipologia en la qual destacà pels anomenats "motets electrònics"

Considerat, juntament amb Paul Butterfield, el músic més interessant del moviment del blues blanc de la meitat dels anys seixanta, Charlie Musselwhite fou l’hereu del mític bluesman Sonny Boy Williams De petit es traslladà a Memphis, on començà la seva carrera al costat de grans guitarristes de blues Després es traslladà a Chicago, on es donà a conèixer en els clubs de blues negre Entre els seus discos destaquen Stand back Here Comes Charlie Musselwhite i Ace of Harps

Influït per Jimi Hendrix , Eric Clapton i Peter Green, guitarrista del grup Fleetwoood Mac, al final dels anys seixanta creà el grup Skid Row, amb el qual publicà diversos àlbums però que abandonà el 1972 Després de fundar un grup d’existència efímera amb el qual publicà Grinding Stone 1973, tocà de manera intermitent amb el grup Thin Lizzy i altres Victims of the future 1983 fou el disc més destacat d’aquest període No fou fins als anys noranta, però, que assolí els seus èxits més notables, en un estil molt arrelat al blues Still Got the Blues , 1990 After Hours , 1992 Back to…

És integrat per Brian Johnson veu, que substituí Bon Scott, mort el 1980, Malcom Young guitarra, Angus Young guitarra, Phil Rudd bateria i Cliff Williams baix, que el 1977 substituí Mark Evans Cal destacar els seus discs Let there be rock 1977, Highway to hell 1979, Back in black 1980 i Stiff upper lip Amb el seu últim treball d’estudi, Ball breaker , feren una gira mundial i actuaren a Barcelona el 1996 El 2003 entraren a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Dos anys després publicaren Family Jewels , un doble DVD en què repassen tres dècades de carrera discogràfica, el…

Fou alumne d’Oskar Back al Liceu de Música d’Amsterdam i debutà com a solista quan només tenia nou anys Després d’haver estat primer violí de la Residentie Orkest de la Haia 1950-62, aquest darrer any fou nomenat primer violí de l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El 1963 fou membre fundador del Trio Guarnerius al costat de Danièle Delorme piano i Jean Decross violoncel Durant els anys seixanta també formà duo amb el violinista Theo Olof La seva discografia inclou els concerts de J Haydn, L van Beethoven, J Brahms, M Bruch i el Concert número 1 , opus 6, de N Paganini Actuà…

Predicador de professió, s’inicià en programes de gòspel de la ràdio, i aviat fou descobert pel segell discogràfic Atlantic, per al qual enregistrà nombrosos discs Adoptà el soul , que aleshores es trobava en plena eclosió i del qual aviat es convertí en un dels referents Tot i no aconseguir la fama de Sam Cooke, Otis Redding o Wilson Pickett, fou autor d’alguns dels grans èxits en aquest estil com ara Down in the Valley , Cry to Me o Everybody Needs Somebody to Love Entre els seus discs hom pot esmentar  Solomon Burke's Greatest Hits 1962, If You Need Me 1963, Rock ‘n’ Soul 1964, King…

En un principi es basà en el repertori madrigalesc, però ben aviat es convertí en una formació de referència per al repertori suec contemporani Autors com SE Bäck, L Edlund o I Lidholm han escrit obres per a aquesta formació, que ha participat en enregistraments diversos i sota les millors batutes, especialment de C Abbado, R Muti, J Levine i N Harnoncourt, a més del mateix E Ericson Els seus components s’han especialitzat en el repertori barroc, amb memorables versions dels oratoris i les passions de JS Bach, enregistrades fonogràficament, a més d’obres del repertori clàssic de FJ Haydn i WA…

Estudià piano, saxòfon alt i diversos instruments de metall Tocà en bandes locals i el 1950 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton Després estigué en una banda militar i el 1956 es donà a conèixer a Nova York Realitzà diversos enregistraments, entre els quals destaquen Fabulous Phineas 1958 i Piano Portraits 1959 Més tard s’installà a Los Angeles, on el 1961 enregistrà A World of Piano Al cap de poc, per problemes de salut i a causa d’una lesió en una mà, disminuí la seva activitat, tot i que actuà esporàdicament i realitzà alguns enregistraments, essent remarcables els àlbums The Newborn…

En 1960-70 formà part de The Beatles , grup del qual, juntament amb John Lennon, fou el líder i compositor de la majoria de cançons Dissolt el grup, en 1971-81 formà amb la seva dona Linda el grup Wings amb el qual s’allunyà de l’estil dels Beatles Mary Had a Little Lamb , 1972 Venus and Mars , 1975 Posteriorment enregistrà en solitari Pipers of Peace , 1983 Once upon a Long Ago , 1987, i amb altres músics com Stevie Wonder o Michael Jackson Ha alternat el conreu del pop-rock Off the ground , 1993 Flaming pie , 1997 Run Devil Run , 1999, amb obres simfonicoorquestrals…

De família jueva, el 1938 emigrà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 A Nova York continuà, a la Greenwich House of Music i a la Mannes School on es graduà el 1942, els estudis iniciats a l’Acadèmia de Música de Viena El 1941 començà a exercir de director substitut en diverses companyies d’òpera nord-americanes, i al cap de tres anys fou nomenat pianista repetidor a la New York City Opera Debutà en aquesta companyia el mateix 1943, i en fou el director principal, donant-li una gran projecció, del 1956 al 1979 Posteriorment continuà dirigint —especialment òperes al Metropolitan Opera…