Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Associació de Pianistes Compositors de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona el 1873 per a defensar els interessos dels músics dedicats a fer reduccions per a piano, cant i piano o violí i piano de les òperes que s’estrenaven al Gran Teatre del Liceu.
Aquests arranjaments es publicaven per blocs i s’integraven en una collecció anomenada "Vergel Armónico de los Pianistas Colección de piezas fáciles"
vespres
Música
Part de l'ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre.
És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs la salmòdia actualment dos salms i un càntic del Nou Testament, la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el magníficat, bé que amb…
formant
Música
Cadascun dels fragments de música dels quals l’intèrpret, per voluntat de l’autor, té la facultat d’escollir l’ordre d’interpretació així com el nombre de repeticions; fins i tot, si no s’indica el contrari, pot deixar de tocar-ne algun.
L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres…
Cristóbal Cortejo
Música
Nom de diversos membres d’una família d’orgueners d’origen toledà.
El llinatge és documentat entre el 1493 i el 1569 i els seus membres consten entre els primers que desenvoluparen aquesta tasca en terres de Castella la Nova, Castella la Vella i Extremadura Hereus de l’orgue gòtic, començaren a descompondre’l per tal de poder individualitzar jocs que formen blocs més o menys compactes, brillants o densos Tot i que el nom pot correspondre a diversos artesans del mateix nom, el primer de qui es té notícia fou un Cristóbal Cortejo, datat entre el 1493 i el 1553, a qui seguí el seu fill Pedro, o Pedro Pérez, documentat entre el 1558 i el 1569
Tibor Harsányi
Música
Compositor francès d’origen hongarès.
Deixeble de Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest, el 1920 es traslladà a Holanda per a treballar com a pianista i compositor Establert a París des del 1924, fou l’impulsor de la Société Triton per a la música de cambra contemporània, amb la qual realitzà diferents concerts Al mateix temps substituïa A Honegger a l’Escola Normal de Música de París quan aquest no podia impartir les classes Dividida la seva obra en dos grans blocs, el primer 1920-27 conté peces que palesen la influència del Romanticisme i, també, de la música bartokiana i stravinskyana En el segon, és evident…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també…
mixtura
Música
Tècnica d'instrumentació que consisteix en la mescla de timbres d’instruments diferents que, quan es fusionen els uns amb els altres, creen un color tímbric nou.
Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…
Paul Abraham Dukas
Música
Compositor francès.
Vida Tot i que la producció musical que n’ha pervingut és breu, la fama de Dukas com a gran orquestrador i autor d’obres molt ben escrites és inqüestionable, com ho és també la gran tasca pedagògica que desenvolupà Paul Dukas no mostrà dots especials per a la música fins que, a 13 anys, semblà interessar-se per la composició El 1881 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb Georges Mathias i harmonia amb Théodore Dubois, i dos anys després compongué l’obertura Le roi Lear En aquest temps entrà a la classe de composició d’E Guiraud, on feu amistat amb Claude Debussy, i es…
melodia
Música
Successió de sons musicals de diferent altura que posseeixen un sentit musical.
Una melodia pot representar per ella mateixa una composició completa per exemple en el cas de moltes cançons populars, o bé, una de les parts en l’estructura polifònica En aquest cas, tot i que cadascuna de les veus té la seva pròpia melodia, sovint s’identifica el concepte de melodia amb el de melodia principal, la qual no ha de coincidir forçosament amb la veu superior o més aguda, encara que és molt freqüent que sigui així en la música culta de tradició europea i en molts altres tipus de música El fet que una successió de sons musicals o notes sigui significativa o no depèn de molts…