Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
bordó
Música
En l’orgue, joc labial tapat amb llargària real de 4', però amb sonoritat de 8'.
De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-
bordó
Música
En els instruments de corda, nom que rep la corda o les cordes més greus.
Normalment, des del segle XVII, són entorxades Segons el Diccionari etimològic de J Coromines, el mot deriva del terme francès i occità bourdon 'borinot'
bordó
Música
Registre de l’orgue, generalment de tubs tapats, un dels més indispensables i característics de l’instrument.
bordó
Música
Nota mantinguda realitzada per un instrument que només produeix una o algunes notes constants (com per exemple el sac de gemecs), o bé realitzada per un altre instrument amb la intenció d’imitar el primer.
Aquesta nota, sobre la qual es desenvolupen les altres parts melòdiques, acostuma a ser la més greu del conjunt
bordó
Música
Part vibrant d’alguns instruments membranòfons, especialment de la caixa, consistent en una o diverses cordes que es disposen tensades sobre la membrana inferior, o també a sota, i que vibren contra ella provocant un so agut o brunzit.
En els tambors populars, poden portar bordons totes dues membranes Els materials emprats per als bordons són diversos cordill de cànem en tamborins populars, tripa, filferro teixit o trenat, seda entorxada, etc El material dels bordons de la caixa actual depèn de l’ús a què és destinat l’instrument Normalment els de les bandes militars són de tripa, i els de l’orquestra, de filferro teixit, mentre que els de la música de ball són de filferro trenat, lleuger i sensitiu El sistema emprat per a tensar-los també és variable, i va des d’una simple clavilla de fusta -una vareta roscada, un cargol o…
bordó
Música
So greu i invariable d’un instrument (com el sac de gemecs), que serveix de pedal d’una polifonia rudimentària.