Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts o lires de jou Consisteix en una caixa de ressonància amb dos braços units per la part superior amb un travesser Les cordes parteixen del frontal de la caixa, passen per un pont i es lliguen al travesser Es tracta d’un terme que sovint ha donat lloc a confusions per culpa del significat de la paraula llatina lyra , utilitzada fins al segle XVI per a anomenar els cordòfons en general La primera documentació relativa a la lira és de l’any 2800 aC i es troba en peces d’art sumèries que mostren lires d’onze cordes…

Els balladors, ordenats en rotllana o rengle, realitzen un moviment oscillatori, duent a la mà una atxa encesa tot brandant els braços

Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic

L’aire insuflat per l’intèrpret a través del bufador és forçat a sortir pels tubs melòdics i bordons -atès que entre el bufador i el sac hi ha una vàlvula que impedeix el seu retrocés- tot posant en vibració les llengüetes corresponents La pressió de l’aire es regula en prémer el sac des de l’exterior amb un braç o tots dos braços, tècnica que possibilita el control de l’afinació, l’atac i el final de les notes La reserva d’aire en alguns instruments permet tocar una estona sense necessitat de tornar a bufar

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt o lira de jou Consta d’una caixa d’on surten dos braços simètrics formant part del mateix cos i units per un travesser Les cordes -normalment, sis o set- es disposen en forma de ventall, paralleles a la tapa harmònica i connectades a un pont Parteixen de la base de la caixa acústica fins al travesser, on s’insereixen les clavilles Alguns models posseïren un diapasó i les cordes es tocaren fregades amb un arc Arrelà al començament de l’Edat Mitjana al nord d’Europa i Alemanya, on s’anomenà rota germànica, i a…

Llur origen és poc conegut La dansa més típica és el ball pagès, amb dos temps, anomenats la curta i la llarga És un ball de parella, tret del que es diu de filera Mentre la dona amb passos menuts llisca executant cercles, més amplis en la part llarga, l’home, sovint amb acompanyament de castanyola, executa saltirons amb els braços baixos en la curta i grans salts i voltes ràpides, movent els braços i arribant a alçar-los sobre el cap de la parella, en la llarga En certes solemnitats aquesta dansa es completa amb el ball de ses dotze rodades i el de filera Els…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior aguantat per dos braços laterals i al cordal inferior Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI Al segle XIV s’hi incorporà un mànec amb un…

La majoria de la població és d’origen eslau i religió ortodoxa, i la resta, d’origen albanès i religió islàmica sunnita A la base de la riquesa musical de Macedònia hi ha les influències orientals del llarg contacte amb l’imperi Otomà, des del segle XII fins al final del segle XVIII Les cançons líriques de temàtica amorosa i les d’emigrants són molt abundants La música instrumental té en el ritme un factor molt idiosincràtic, ja que amb la seva rapidesa, energia i precisió aconsegueix una alta intensitat emotiva Els metres, de cinc, set i nou pulsacions són els més usuals, amb una distribució…

Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase missal i el…

És format per un giradiscos, un braç fonocaptor i una càpsula fonocaptora La càpsula transforma els senyals mecànics o moviments de la punta lectora en senyals elèctrics El braç sosté en un dels extrems la càpsula fonocaptora i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci per sobre del disc El tocadiscos pot girar a diferents velocitats segons el disc Si aquest és de 30 cm de diàmetre, la velocitat és de 33 1/3 revolucions per minut, mentre que si és de 17 cm gira a 45 revolucions per minut Les característiques pròpies del tocadiscos modern són la uniformitat de la velocitat de…