Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
breu
Música
En la notació proporcional de la polifonia dels ss XIII-XV, equival a la meitat o a la tercera part del valor de la llarga, segons que el ritme sigui, respectivament, binari o ternari.
En l’evolució posterior de la notació ha rebut el nom de quadrada
breu
Música
En el cant pla, figura de nota plena o buida, de forma quadrada i sense pal, el valor de la qual equival a la unitat rítmica de mesura.
appoggiatura
Appoggiatura breu, a dalt, i appogiatura llarga, a sota
© fototeca.cat
Música
Nota d’ornament que hom fa sentir abans d’una d’important i que, tot reforçant el temps en el qual sona, dona un relleu particular a la nota esperada i substituïda, que arriba més tard i constitueix la resolució de l’appoggiatura si aquesta, com en la major part dels casos, ha creat una dissonància.
Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor…
missa brevis
Música
Missa breu.
Si bé originalment l’expressió pot haver designat misses completes però menys elaborades musicalment i, per tant, més curtes que d’altres, al llarg del segle XVII passà a denominar les misses polifòniques només formades per kírie i glòria Això es correspon amb les necessitats del culte luterà, en el qual només es conservaven aquestes seccions de l’ordinari De vegades, missa brevis indica una missa en la qual algunes parts del text han estat suprimides El significat literal de l’expressió, és a dir, el de missa completa però de menor durada, ha continuat essent sempre possible
versicle
Música
Forma litúrgica pròpia de l’ofici diví, consistent en un text breu, generalment del saltiri, que consta d’una primera part cantada per un solista i d’una resposta del cor amb la mateixa melodia.
Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del…
codetta
Música
En general, una coda breu.
Exemple 1 - JS Bach Preludi i fuga per a orgue en do m , BWV 549 © Fototecacat/ Jesús Alises En una forma sonata, el fragment conclusiu que tanca l’exposició En una fuga, el curt fragment melòdic que serveix per a enllaçar tonalment o mètricament l’entrada del subjecte amb l’entrada de la resposta, o viceversa En aquest darrer sentit, la finalitat del fragment consisteix, per tant, o bé a modular la tonalitat en què es produeix la següent entrada del tema ex 1 o bé a omplir l’espai de temps que pot quedar entre el final del subjecte i el començament de la resposta quan el primer acaba en…
novellette
Música
Peça breu, generalment per a piano.
Aquesta denominació prové del títol novelletten que R Schumann donà al recull de vuit peces breus per a piano que integren el seu opus 21 1838 Com altres peces característiques del segle XIX impromptu , fantasia, balada, etc, peça de caràcter , la novellette no implica una determinada estructura formal, sinó que respon, segurament, a algun motiu o estat d’ànim que inspirà la seva composició Posteriorment, altres compositors, com NW Gade, A Glazunov o F Poulenc, han donat també el nom de novellette a obres seves, sobretot per a piano