Resultats de la cerca

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni al…

Inicià els estudis musicals a Winnipeg i en 1929-30 estudià composició a París Entre el 1936 i el 1938 continuà la seva formació a la Juilliard School de Nova York Durant els seus anys de joventut estigué influïda per l’estil romàntic tardà francès, especialment per C Franck i V d’Indy Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu estil fou, en canvi, clarament deutor del neoclassicisme El 1942 s’establí a Toronto, on s’integrà als cercles musicals d’avantguarda La seva primera obra dodecatònica és l' Octet per a vent 1948 El 1943 començà a impartir classes al Conservatori de Toronto i entre…

Creada principalment per a la realització d’enregistraments, amb més de mil títols en el seu currículum s’ha convertit en la formació que més gravacions ha realitzat Al llarg de la seva història, la Philharmonia Orchestra ha estat dirigida per distingits mestres, com ara W Furtwängler, R Strauss, A Toscanini o H von Karajan Otto Klemperer fou el primer d’una impressionant llista de directors principals, en què consten figures de la talla de Lorin Maazel director principal associat el 1970, Riccardo Muti director principal el 1973 i director musical el 1979, Giuseppe Sinopoli director musical…

Estudià a la Royal Academy of Music i a la Guildhall Scholl de Londres Debutà el 1967 amb Oberon , de CM von Weber, i posteriorment ingressà als cors del Festival de Glyndebourne, on el 1969 interpretà el paper de Mélisande i on tornà el 1970 i el 1975 El 1970 participà en l’estrena de The Knot Garden , de M Tippett, al Covent Garden, i un any després fou Pamina La flauta màgica a Ais de Provença S’especialitzà en les òperes de Mozart i Händel, tot i que arribà a estrenar obres d’autors contemporanis Ha estat membre de l’English Opera Group i de la companyia del Sadler’s Wells Theatre de…

Estudià violoncel a la Herbert Walln’s London Cello School of Music i a la Guildhall School of Music de Londres, amb William Pleeth, i posteriorment amplià la seva formació amb Paul Tortelier a París, Pau Casals a Suïssa i Mstislav Rostropovič a Moscou Debutà a Londres el 1961 i de seguida inicià una sèrie de recitals arreu d’Europa, amb els quals obtingué un gran èxit Fou aclamada per la seva sensibilitat i el seu estil impecable El 1965 viatjà a Nova York i tres anys més tard es casà amb el pianista Daniel Barenboim , amb qui realitzà diversos recitals i enregistraments fonogràfics, de…

Nascuda en una família jueva, compartí les aficions musicals dels seus pares, sobretot pel jazz , i començà a cantar i a tocar la guitarra de manera autodidàctica Mostrà molt aviat un caràcter rebel i díscol A setze anys començà a actuar i a cantar en clubs, i enregistrà algunes maquetes Tres anys més tard, el seu primer àlbum, Frank , aconseguí un ressò considerable i fou nominat a diversos premis Amb el seu segon àlbum, Back to Black 2008, obtingué cinc premis Grammy que la projectaren internacionalment el d’artista revelació, millor àlbum de l’any, millor enregistrament, millor cançó i…

Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu potent i de…

Inicià la seva formació al Conservatori de Rio de Janeiro, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Magda Tagliaferro, i més endavant es perfeccionà amb Rudolf Serkin a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1965 guanyà el Concurs de Rio de Janeiro, i l’any següent, el Concurs Internacional Magda Tagliaferro de París El 1969 es proclamà vencedora en el Concurs Internacional de Piano Van Cliburn EUA i el 1971 tocà a Nova York La major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a la Gran Bretanya, on viu des del 1972 Ha actuat amb les orquestres més importants del món -per exemple, la…

A vuit anys ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on fou deixebla de Z Kodály i B Bartók El 1922 anà a Viena, on estudià a l’Acadèmia de Música amb els pianistes A Schnabel i E Steuermann Del 1925 al 1931 fou professora d’aquest centre, tasca que abandonà per dedicar-se a la carrera concertística Dugué a terme nombrosos enregistraments i la seva discografia és considerada força insòlita per ser dels anys quaranta El 1942 fou capturada per l’exèrcit japonès a l’illa de Java i romangué en un camp de concentració durant tres anys Posteriorment residí a Nova Zelanda i finalment als Estats…

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Budapest i es perfeccionà a Berlín amb el seu oncle, el famós violinista Joseph Joachim, de qui heretà el seu Stradivari, del 1715 L’any 1915 contragué matrimoni amb l’advocat anglès Alexander Fachiri i utilitzà el seu cognom per a la seva carrera artística Feu nombroses gires per Europa, acompanyada, molt sovint, per la seva germana, Jelly d’Arany 1893-1966, la qual era també una famosa violinista Amb ella estrenà l’any 1930 el Concert per a dos violins de Gustav Holst, el qual els hi havia dedicat L’any 1960 tocaren juntes per últim cop El…