Resultats de la cerca

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb…

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G König Fou…

Absorbí el cante hondo de l’entorn familiar i vers els 15 anys anà a Madrid on, conegut com El Granaíno , freqüentà els locals de flamenc Debutà vers l’any 1964, any en què es feu professional i cantà a la Fira Mundial de Nova York L’any 1967 publicà el seu primer disc Cante Flamenco i aviat es convertí en un dels més destacats representants de la nova generació de cantaores , fidels a la tradició i alhora oberts a altres músiques, com ho proven les seves collaboracions amb Pat Metheny , Lagartija Nick, Sonic Youth, Pat Metheny, Ute Lemper i Khaled Interpretà també poemes, especialment de…

Des de ben petit imità cantants de cobla i de flamenc, com el Caracol, Marchena, Valderrama i Rafael Farina Gran admirador d’aquest darrer, començà a ser anomenat El Farina de las Ventas i, més endavant, El Fary Abans de dedicar-se a la música, treballà en un bar, de repartidor de fruita a domicili i de jardiner amb el seu germà, a Torrejón de Ardoz Durant el servei militar aprengué a llegir i, en acabà, exercí de taxista durant set anys i fou propietari d’un hostal al barri de Bilbao, a Madrid Amb els diners guanyats, pogué cobrir les despeses dels enregistraments dels seus primers discos,…

Estudià al Conservatori Hubert de Blanck de l’Havana, on es graduà com a professor de piano el 1936 Fou editor i comentarista de programes de l’Orquestra Filharmònica de l’Havana i, a més, crític de música dels diaris Cubamena , Prensa libre , Alerta  i Conservatorio Compongué obres per a piano Berceuse , Nocturno , cançons i la sarsuela María Merced També collaborà en el Diccionario enciclopédico de la música , publicat a Barcelona el 1946 Obtingué el premi de musicologia María Teresa García Montes de Giberga per les obres Historia de la canción de arte cubana 1952 i La pedagogía musical…

Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Londres amb M Curcio Pianista altament considerat per la crítica i el públic, ha treballat sota la batuta de noms com Lawrence Foster, Christopher Hogwood, Franz-Paul Decker, Josep Pons i Edmon Colomer, entre d’altres Parallelament a la seva dilatada trajectòria com a intèrpret, ha compost obres bàsicament per al món del musical, el cinema i la televisió Una particular i altament sensible lectura del Romanticisme juntament amb una gran capacitat en el disseny melòdic li han valgut l’apreci…

S’installà amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007 Intèrpret de música medieval i renaixentista 1974-83, ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música És autor de poemaris — La línea de las cosas  1994, premi Ciudad de Córdoba  Los árboles que nos quedan 2020, premi de la Crítica— d’assaig — Semper dolens Historia del suicidio en Occidente  2015, premi Estado Crítico  Filosofía y consuelo de la música 2020, Premio Nacional d’assaig 2021—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales Johann Sebastian Bach los días, las…

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…

Nascut a la comunitat gitana del barri de Gràcia, en la seva infantesa i joventut aprengué a cantar rumba catalana i boleros, i tingué com a mestre, entre d’altres, el seu oncle Antoni González, el Pescaílla , marit de Lola Flores A mitjan anys cinquanta començà a cantar professionalment amb el conjunt Ramon Evaristo y Orquesta Antillana Inicià aleshores una carrera d’èxit de cantant, i s’especialitzà sobretot en el bolero, gènere del qual es convertí en un dels principals intèrprets, amb un repertori de prop de tres-centes cançons, com ara Llévatela , Házmelo otra vez , Amor no fumes en la…

Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on el 1980 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors amb la Sonata per a flauta i piano També estudià clarinet, i amb aquest instrument formà part de l’Orquestra del Teatre Lliure Com a compositor, les seves primeres obres estigueren molt influïdes per Paul Hindemith i, com aquest, adoptà sovint l’èmfasi formal i arquitectònic, l’ús del contrapunt i la tonalitat ampliada Posteriorment ha incorporat altres influències més experimentals, entre d’altres les de H Dutilleux, L…