Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
càntic
Música
Himne bíblic de lloança i regraciament tret de qualsevol dels llibres de la Bíblia, a excepció del Llibre dels Salms.
Els més coneguts són els procedents del Nou Testament magníficat, benedictus i Nunc dimittis Actualment i de manera més general, el terme s’usa per a designar qualsevol himne de caràcter religiós, en llengua vulgar, versificat i amb una melodia simple, destinat a l’ús d’una comunitat cristiana En aquest sentit, el càntic representa l’essencial del cant comú, tant a les esglésies protestants com a les catòliques, després de la Contrareforma
Johannes Galliculus
Música
Compositor i teòric alemany.
Alguns estudiosos l’identifiquen amb Johannes Hennel de Dresden Estudià a Leipzig, on també inicià la seva activitat professional Allí publicà el 1520 el seu Isagoge de compositione , un tractat elemental de contrapunt dedicat al seu collega Georg Rhau L’obra tingué una gran acceptació, i el 1553 arribà a la sisena edició La major part de les edicions es feren a Wittenberg, al taller de G Rhau, i en dos casos aparegué amb el títol Libellus de compositione També escriví molta música litúrgica en llatí destinada a l’Església luterana, en un intent d’adaptar les formes catòliques…
Joseph Karl Benedikt Eichendorff
Música
Escriptor alemany, descendent d’una nissaga aristocràtica.
Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera…
Martin Opitz
Música
Poeta alemany.
Participà en la guerra dels Trenta Anys, i estigué al servei de diverses corts, tant catòliques com protestants, com a polític, diplomàtic i poeta Escriví Buch von der deutschen Poeterey 'Llibre de poesia alemanya', 1624, el primer tractat de poètica en llengua alemanya Opitz feu amistat amb diversos compositors de l’època, especialment amb Heinrich Schütz, per a qui escriví, entre d’altres, el llibret de Dafne 1623, probablement la primera òpera en alemany El text de Judith , bé que no fou mai musicat en la seva versió original 1635, fou utilitzat per diversos compositors Són…
Samuel Webbe
Música
Organista, cantant i compositor anglès.
Rebé formació musical de l’organista de la capella de l’ambaixada bavaresa a Londres, mentre iniciava la seva activitat com a copista El 1775 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixador de Sardenya i començà a compondre gran quantitat de música en llatí per als oficis de les capelles catòliques de Londres Cal destacar la compilació A Collection of Masses with Accompaniment for the Organ 1792, amb obres per a diferents plantilles solistes i acompanyament d’orgue, a més d’un nombrós catàleg de misses soltes També es distingí com a compositor de catches i glees , fins al…
thrē̂nos
Música
A l’Antiga Grècia, peça de música vocal fúnebre interpretada en ocasió de la mort d’una persona.
Tot i que el terme era usat genèricament per a referir-se a qualsevol forma de lament, pròpiament designava el plany que tenia lloc durant l’amortallament del difunt Habitualment era cantat per dones, amb alternança de solista éxarkhos i cor i acompanyament instrumental d’aulos D’antuvi es compongueren laments en forma de solo per a aulos nómoi threnetikoi , preeminentment en mode lidi Dins dels diferents tipus de laments de la tradició grega se’n troba un de dedicat especialment als déus i els herois, del qual podrien ser successors alguns cants bizantins, com ara els epitáphios thrē̂nos…
música de Bòsnia i Hercegovina
Música
Música desenvolupada a Bòsnia i Hercegovina.
Música culta Durant la dominació otomana segles XV-XIX la música era conreada només a les esglésies catòliques i ortodoxes i a les mesquites musulmanes La vida cultural, inclosa també la música, rebé un important suport dels franciscans, als quals es deu la compilació de diversos manuals de temàtica pedagogicomusical Amb l’ocupació del país per part d’Àustria 1878, es produí un impuls de la vida musical El 1881 tingué lloc a Sarajevo el primer concert simfònic i poc després es fundaren les primeres societats corals Sloga, Nada, Gusle, Hrvoje El 1900 es creà la primera escola de…
baix continu
Música
Línia ininterrompuda del baix instrumental que s’estén durant tota l’obra, d’on en prové la denominació, sobre la qual un instrument polifònic estructura la seva realització, en les obres compostes, aproximadament, des del 1600 fins al 1770.
A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…
música d’Hamburg
Música
Música desenvolupada a Hamburg (Alemanya).
Bé que hi ha notícies d’una rica vida musical des de l’Edat Mitjana, del període anterior a la Reforma només es conserven alguns dels llibres litúrgics utilitzats en les primeres esglésies catòliques de la ciutat Com a tot arreu, la Reforma reestructurà i adaptà a les noves exigències doctrinals la música litúrgica i de la Schola Cantorum D’aquesta època es conserven reculls del repertori sagrat, sobretot lieder espirituals, com el Cantica Sacra del 1588 En la polifonia sagrada, és documentada la participació d’instrumentistes i sobretot d’organistes, fet que constituí una sòlida…
Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut el poeta, assagista, crític literari i editor Josep Maria López i Picó.
Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers…
, , ,