Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Rodrigo de Ceballos
Música
Compositor andalús.
Segurament es formà a la catedral de Sevilla El 1556 és documentat com a assistent del mestre de capella de la catedral de Còrdova, Alonso de Vieras, a qui succeí un any més tard Des del 1561 ocupà el lloc de mestre de capella de la Capilla Real de Granada El 1572 fou nomenat capellán real La seva producció musical fou molt valorada a l’època, com ho proven les abundants còpies manuscrites de les seves composicions que es troben disperses per tota la Península i també a Llatinoamèrica La seva obra conservada inclou més de cinquanta motets, tres misses, magníficats, himnes i algunes…
Ambrosi Cotes
Música
Compositor valencià.
Vida La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Lope de Vega el menciona en El…
Pedro de Escobar
Música
Compositor portuguès actiu a Espanya.
Ingressà a la capella reial castellana d’Isabel la Catòlica el 1489 Allí coincidí amb alguns dels compositors ibèrics més importants del final del segle XV i el principi del XVI Juan de Antxieta i Francisco de Peñalosa Molt probablement tornà a Portugal fins que el 1507 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Sevilla, un dels destins més importants de la Península Ibèrica En aquesta catedral contribuí a la formació musical de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Rodrigo de Ceballos Fins el 1514 es mantingué a Sevilla, però després el seu rastre es fa difícil de seguir, encara…
música de Toledo
Música
Música desenvolupada a Toledo (Castella-la Manxa).
Ja als segles VI i VII fou un centre important de la litúrgia visigòtica i alguns dels seus bisbes més rellevants d’aquesta època, com sant Ildefons, sant Julià o sant Eugeni de Toledo, prengueren part activa en la composició de les melodies del culte La invasió dels àrabs, el 711, obligà el cristianisme a entrar en la clandestinitat, per la qual cosa al sud de la Península es perderen gran part de les tradicions musicals religioses anteriors a l’ocupació sarraïna Malgrat això, sembla que a Toledo quasi tots els documents musicals visigòtics que han pervingut foren copiats precisament durant…
música de Granada
Música
Música desenvolupada aGranada (Andalusia).
Durant la dominació àrab la ciutat fou un important centre cultural, on totes les arts aconseguiren un alt nivell d’elaboració i sofisticació El mateix any de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics 1492 començà la construcció de la catedral, concebuda per a convertir-se en una de les més importants de tota la Península Ibèrica La música que s’hi practicà al principi fou bàsicament el cant gregorià, però molt aviat començà també a interpretar-s’hi la polifonia, tal com documenta un inventari del 1517 en el qual apareixen set volums de música polifònica a la catedral Avui dia…
música de Còrdova
Música
Música desenvolupada a Còrdova (Andalusia).
Els àrabs l’ocuparen el 711, i el 1236 Ferran III de Castella la conquerí Abderraman I 731-Còrdova 788, primer emir independent de l’Àndalus, i els seus successors convertiren Còrdova en un centre cultural important La ciutat tenia una madrassa, centre d’ensenyament religiós dels països islàmics, on la música formava part dels estudis Entre els músics de la cort destacà Ziryab segle IX, provinent de Bagdad i que portà a la cort les influències orientals Ferran III reconvertí la mesquita en catedral, i en la seva organització, des del principi, es concedí molta importància a la música L’època…
música andalusa
Música
La primera notícia sobre música andalusa prové dels Epigrames de Marcial, en els quals és comentada la manera de tocar les castanyoles (crusmata).
A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…