Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Artur Rimbau i Clos
Música
Músic.
Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc
Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville
Música
Compositor occità.
Estudià amb el seu pare El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel que dirigí més tard, en 1755-62 Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore 1753 fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura 1754, representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle També deixà obres religioses Cantate Domino , peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França
Antoni Teodor Ortells
Música
Compositor.
Mestre de capella del Collegi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus , a dotze veus, Tota pulchra , a quatre veus, i un Lauda Jerusalem , a deu veus Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars Autor dels oratoris El hombre moribundo 1702, El juicio particular 1703 i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor 1706, que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans
Irvine Arditti
Música
Violinista anglès especialitzat en la interpretació de la música contemporània i una de les personalitats artístiques que més ha contribuït a la creació, interpretació i difusió d’aquest repertori.
El 1974 fundà el Quartet Arditti, formació de corda considerada com una de les més prestigioses del món en el seu gènere Ja sigui com a solista, al costat de les principals orquestres, o al capdavant del seu grup, ha estat responsable de l’estrena mundial de centenars de partitures, sovint escrites a partir d’un encàrrec directe —la seva tasca en pro de l’enriquiment del repertori per a quartet de corda ha estat d’un valor incalculable— i fruit d’una estreta relació entre compositor i intèrpret Cage, Carter, Ferneyhough, Kagel, Ligeti, Nancarrow, Rihm, Stockhausen i Xenakis són,…
Eugène Gigout
Música
Compositor, organista i professor francès.
El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París Compongué centenars d’obres…
Hugues Panassié
Música
Escriptor francès, pioner de la crítica de jazz.
Després d’estudiar saxòfon, a divuit anys començà a escriure sobre jazz El 1932 fou un dels fundadors del Hot Club de France, que més tard presidí Editor de la revista "Jazz Hot" del 1935 al 1946, escriví centenars d’articles per a aquesta i altres publicacions És autor de diversos llibres, el més notable Le Jazz Hot 1934, una de les primeres obres que tractaren del jazz seriosament, cosa que contribuí a sensibilitzar el públic envers aquesta música El 1937 creà, amb Charles Delaunay, el segell discogràfic Swing i l’any següent organitzà una sèrie de gravacions amb Mezz Mezzrow…
Joan IV de Portugal
Música
Rei de Portugal.
Fou colleccionista musical, escriptor i compositor El seu primer mestre de música fou R Tornar Coronat rei de Portugal el 1640, mostrà escàs interès per les qüestions d’estat i molt més per la música, art sobre el qual reuní una de les biblioteques més notables de la història, lamentablement perduda arran del terratrèmol que devastà Lisboa el 1755 Se’n conserva, però, un catàleg fet el 1649, gràcies al qual se sap que contenia centenars de volums de misses, magníficats, motets, salms, madrigals, villancets, música instrumental i tractats teòrics, especialment de compositors…
Antoni Parera Fons
Música
Compositor, pianista, cantautor i productor discogràfic.
Format als conservatoris de Palma i València, rebé lliçons de piano de Rosa Sabater A la seva música, sempre hi són presents els colors mediterranis i els accents de la música tradicional de Mallorca, com també un lirisme de gran intensitat i força comunicativa Amb una àmplia producció de lieds , en el seu catàleg destaquen l’ambiciós cicle Les trente-trois noms de Dieu 2007, sobre un text de Marguerite Yourcenar, i la cantata El rei Jaume I , obra d’encàrrec del Consell de Mallorca, estrenada l’any 2004 a la capital balear Com a productor discogràfic, àmbit en què gaudeix d’un gran prestigi…
Johnny Hodges
Música
Nom amb què és conegut el saxofonista i director d’orquestra nord-americà John Hodges.
A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el…
,
Salvador Melo i Nicola
Música
Ballarí i coreògraf català.
El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar…