Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
Jean Périer
Música
Baríton francès.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande , de C Debussy 1902, o L’hora espanyola , de M Ravel 1911 Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera…
Roberta Knie
Música
Soprano nord-americana.
Es llicencià en ciències musicals el 1960, i posteriorment amplià la seva formació a Europa El 1964 debutà a l’Òpera de Westfàlia, on romangué fins el 1966 Centrà el seu repertori especialment en R Wagner, i interpretà els papers de Freia L’or del Rin , Elisabeth Tannhäuser , Sieglinde La valquíria i Gutrune El capvespre dels déus Ocasionalment interpretà també papers d’òperes de WA Mozart i G Verdi Entre el 1966 i el 1969 cantà a l’Òpera de Graz, on fou la Leonore de Fidelio , personatge amb el qual debutà a l’Òpera de Viena 1969 Al principi dels anys setanta centrà el seu repertori en…
Joan Rosich
Música
Tenor català.
Començà a cantar amb l’Orfeó Català Més tard es traslladà a Itàlia, on amplià la seva formació, i actuà sovint en aquest país i als Estats Units Entre el 1923 i el 1931 la seva presència fou habitual al Gran Teatre del Liceu Cantà òpera, i de seguida centrà la seva carrera en la sarsuela, que interpretà en català Intervingué en l’estrena de La princesa Margarida , de J Pahissa
James Turle
Música
Organista i compositor anglès.
La seva carrera se centrà bàsicament a l’abadia de Westminster, d’on fou organista des de l’any 1831 fins que morí Inicià la seva formació musical, poc documentada, a la catedral de Wells Establí amistat amb F Mendelssohn, durant l’estada que aquest feu a Anglaterra, i també mantingué contactes amb el violinista L Spohr És autor d’obres religioses i d’un interessant grup de catches i glees
Manuel Nunes da Silva
Música
Teòric de la música portuguès.
Estudià amb João Älvares Frouvo L’any 1685 ocupà el càrrec de mestre de capella a Santa Maria Magdalena, de Lisboa, i més tard a Nosa Senhora da Conceição Bona part de la seva activitat professional se centrà en l’ensenyament en diverses institucions religioses de Lisboa Publicà els tractats Arte minima, que com semibreve prolaçam tratta en tempo breve, os modos de maxima & longa sciencia da musica Lisboa, 1685
Fernand Quinet
Música
Director d’orquestra belga.
Es formà musicalment al Conservatori de Charleroi, i més tard amplià els seus coneixements al Conservatori de Brusselles, on inicialment estudià violoncel, amb Edouard Jacobs Parallelament, es formà en la tècnica de composició al costat de Léo Dubois Entre el 1924 i el 1938 fou director del Conservatori de Charleroi i després ho fou del de Lieja 1938-63 Com a director d’orquestra, centrà les seves activitats com a titular de l’Orquestra Simfònica de Lieja 1960-64
Thomas Vautor
Música
Compositor anglès, actiu entre el 1600 i el 1620.
Cap al 1616 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College de la Universitat d’Oxford La seva producció musical coneguda se centra en el gènere del madrigal De Vautor tan sols es coneix The First Set, beeing Songs of Divers Ayres and Natures, of Five and Sixe Parts, Apt for Vyols and Voyces Londres, 1619-20, recull dedicat a George Villiers, duc de Buckingham, la família del qual serví Fou un dels madrigalistes més interessants entre els mestres menors anglesos de la seva generació
José Mozart de Araújo
Música
Musicòleg brasiler.
Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"
Valerij Abesalovič Gergiev
Música
Director d’orquestra rus.
Als vint-i-tres anys guanyà el premi Herbert von Karajan Inicià la seva carrera com a titular de l’Orquestra Estatal d’Armènia i amb el temps dirigí les principals orquestres de l’antiga URSS El 1978 fou nomenat assistent de Jurij Temirkanov al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, que el nomenà director musical el 1988 Encara que dirigí en altres teatres europeus, Gergiev centra la seva carrera al Teatre Mariinski, amb el qual ha realitzat nombroses gires internacionals i enregistraments del repertori líric rus
música equatoriana
El danzante és un ritme equatorià, generalment trist i malenconiós. La flauta que actua com a instrument solista és el rondador, una variant pentatònica de la flauta de Pan. X. Pint
© X. Pintanel
Música
Art musical del territori equatorià actual.
La música popular equatoriana fou influïda notablement per la cultura incaica, i té melodies peculiars que caracteritzen les danses típiques el sanjuanito , el yumbo , etc El musicòleg Segundo Luis Moreno 1882 contribuí a divulgar-les La dominació castellana hi introduí la música europea al segle XVII ja hi hagué compositors autòctons, com Manuel Blasco Al segle XX, s’ha destacat Pedro Pablo Traversari 1874 — ~1960, musicòleg i autor de música teatral La vida musical del país se centra a Quito, on hi ha un conservatori nacional fundat el 1900, i a Guayaquil
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina