Resultats de la cerca

El drame lyrique cercà temes que permetessin mostrar conflictes psicològics més íntims i complexos Ch Gounod amb Faust , J Massenet amb Manon i Werther , i E Chabrier amb L’Etoile són els màxims representants d’aquest corrent

Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…

Professor a Würzburg, Praga, Halle, Munic i des del 1894 Berlín, s’especialitzà en psicologia de la música escriví nombroses obres sobre aquest tema i cercà de sintetitzar una teoria del coneixement amb una psicologia i una fenomenologia Entre altres obres, cal esmentar Erscheinungen und psychische Funktionen ‘Fenòmens i funcions psíquiques’, 1907, Die Anfänge der Musik ‘Els inicis de la música’, 1911 i Erkenntnislehre ‘Teoria del coneixement’, 2 volums, 1939-40

Les seves novelles — Cerca de Oviedo 1946, Los liberales 1965, El reinado de Witiza 1968, El rapto de las Sabinas 1969, Las hermanas coloradas 1970, El carnaval 1981— i els seus relats — Memorias de un cazadotes 1953, Cuentos republicanos 1961, Historias de Plinio 1968, Cuentos de amor vagamente 1985— descriuen personatges i ambients populars amb una amable ironia També publicà assaigs i estudis literaris Antología de cuentistas españoles contemporáneos 1959 i El teatro social en España 1962

Format inicialment a la Scuola Comerciale Italiana d’Esmirna, posteriorment estudià al Conservatori de Milà amb C Gatti, G Zampieri, ME Bossi i C Andreoli Interessat en l’estudi de la música jueva, a partir del 1920 es dedicà a la cerca de materials per tota la Mediterrània Fou el fundador de l’Édition Orientale de Musique d’Alexandria, director de l’Alexandria Philarmonic Orchestra 1928-40 i, també, director musical de diferents sinagogues La seva obra sobresurt pel seu vincle amb la música sefardita

Té com a objectiu fonamental la divulgació de la producció musical dels compositors actuals La seva activitat se centra en una sèrie d’iniciatives que incideixen en diversos sectors de l’àmbit musical, com són ara l’organització de concerts, concursos i cursets de música, i també del món editorial, amb la publicació de llibres, partitures i discs compactes A més de portar a terme moltes d’aquestes activitats independentment, sovint cerca la collaboració amb altres organitzacions de caràcter afí, tant espanyoles com estrangeres, per tal d’assolir una major eficàcia

Dedicà la seva vida a la realització d’un sistema alternatiu a l’afinació temperada Rebutjà les escales i les tècniques compositives occidentals i cercà noves vies Dividí l’octava en quaranta-tres notes, creà instruments capaços de tocar seguint aquest sistema -com ara una viola adaptada amb el batedor d’un violoncel- i digitacions pròpies, i escriví música per a aquests instruments El punt culminant de les seves teories musicals fou Delusion of the Fury El seu eclecticisme anticipà moltes tendències postserials i aspectes del minimalisme És autor del dietari sociomusical Bitter…

Deixeble de Tanejev al Conservatori de Moscou, d’on fou professor de piano l’any 1898 Cercà un acord sintètic, l’anomenat acord místic, format per sis notes de la sèrie dels sons harmònics El seu influx en la música russa arriba fins el 1930 El seu catàleg comprèn unes setanta obres, moltes per a piano De les deu sonates destaquen la tercera i la quarta En el camp simfònic, les obres més característiques són el Poema diví o Tercera Simfonia 1940, el Poema de l’èxtasi 1908 i Prometeu o Poema del foc 1911, que és la Cinquena Simfonia

Estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Mestre de capella a Berlín a partir del 1740, viatjà a Itàlia en cerca de cantants per al teatre de l’òpera, que fou inaugurat amb la seva obra Cesare e Cleopatra 1742 Autor força prolífic, compongué prop de trenta-cinc òperes i música religiosa i instrumental Juntament amb JA Hasse, fou un dels representants més notables de l’òpera italiana de…

Es formà a Ciutat de Mèxic i posteriorment es traslladà a Boston per completar els seus estudis Director ajudant de l’Orquestra Simfònica de Mèxic entre el 1929 i el 1935, compongué per a aquesta formació diferents obres orquestrals de gran exuberància, amb un gran sentit del color instrumental i d’una gran riquesa rítmica Entre aquestes cal destacar Sensemayá 1938 També escriví algun ballet La coronela , música de cambra i bandes sonores de pellícules La noche de los Mayas , Chano Urueta 1939 Cercà inspiració en la música popular mexicana i rebutjà els models europeus Al llarg de la seva…