Resultats de la cerca

Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski Si bé la…

Estudià música i cant, i el 1941 debutà com a Sparafucile Rigoletto en un teatre proper a Vicenza Cinc anys més tard debutà a la Scala de Milà amb Nabucco i fou contractat com a membre de la companyia d’aquest teatre italià, amb la qual el 1950 es presentà al Covent Garden de Londres El mateix any ingressà al Metropolitan de Nova York, on actuà els vint-i-quatre anys següents El 1953 interpretà al Festival de Salzburg un Don Giovanni dirigit per W Furtwängler, que un any després enregistrà en disc i per al cinema Tot i que s’especialitzà en els grans papers per a baix de l’òpera italiana G…

Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu repertori en els…

Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès

Es formà com a organista a la seva ciutat natal A més, aprengué a tocar altres instruments de teclat i també el llaüt i la viola de gamba Ordenat de sotsdiaca l’any 1573 i de sacerdot el 1575, durant algun temps estigué actiu com a cantor i instrumentista a Pesaro L’any 1577 marxà al convent agustí de Santo Stefano de Venècia, on visqué fins el 1583 Allí treballà com a cantor i estudià contrapunt amb Andrea Gabrieli Després d’estudiar teologia a Pàdua, passà a servir com a cantor a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria a Graz 1584-90 i a la del duc Guillem V de Baviera a Munic 1590-96 La seva…

Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624 El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica perduda, i de seguida marxà cap a Roma Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial i pogué estrenar i dirigir la seva òpera pastoral Dafni A Barcelona es feu amic de Caldara i junts anaren a Viena i passaren al servei de Carles, ara emperador 1711, on s’…

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Estudià piano a l’Escola de Música de Vic i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1997 obtingué el primer premi de la seva especialitat al concurs internacional de cant Francesc Viñas de Barcelona Aquell mateix any debutà al festival de Glyndebourne Sussex, Anglaterra Des de llavors ha actuat amb les principals orquestres Europa Galante, London Baroque, Al Ayre Español, etc, teatres i festivals europeus Innsbruck, Utrecht, Granada, Conca, Viena, Amsterdam, etc El 2001 debutà al Liceu amb…

Els representants més destacats són Giulio Cesare Arresti 1617-1704 i Maurizio Cazzati 1620-77 El deixeble d’aquest, Giovanni Battista Vitali 1644-92, desenvolupà l’estructura de la forma sonata i, més tard, Giuseppe Torelli 1658-1709 escriví els primers concerts per a solista La perfecció tècnica dels constructors d’instruments els Brensio, els Fontanelli, els Tononi, els Floreno, etc que tingué Bolonya influí en l’escriptura instrumental de l’escola bolonyesa Al segle XVIII la personalitat del pare Giovanni Battista Martini 1706-81 convertí Bolonya en un centre musical visitat…

Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on fou professor de cant