Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Chuck Berry
Música
Nom artístic de Charles Edward Berry, cantant, guitarrista i compositor de rock-and-roll.
Començà a cantar al cor de l’església i aprengué a tocar la guitarra Després de passar tres anys en un reformatori per assalt a mà armada, el 1951 començà a cantar i a actuar professionalment en clubs de Saint Louis influït per músics de blues com T-Bone Walker i Elmore James, influència a la qual afegí un dinamisme personal i un gran sentit de l’espectacle El 1955 el seu ídol, Muddy Waters, el posà en contacte amb la discogràfica Chess i enregistrà Maybellene , que el projectà a la fama El gran promotor de Berry fou Alan Freed, discjòquei creador del terme rock-and-roll …
,
rhythm-and-blues
Música
Música popular pròpia dels negres nord-americans emprada sobretot en el ball.
Té una base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gòspel i del blues Sorgí els anys trenta a partir, sobretot, del boogie-woogie orquestral, i posteriorment n'ha derivat el rock-and-roll Entre els intèrprets més destacats d’aquest gènere cal esmentar Fats Domino, Ray Charles i Chuck Berry El terme fou encunyat el 1948 pel periodista i productor musical nord-americà Jerry Wexler
Scott LaFaro
Música
Contrabaixista nord-americà.
A partir de catorze anys estudià clarinet, saxo tenor i, finalment, contrabaix Treballà amb Chet Baker 1956-57 i efectuà enregistraments amb Buddy DeFranco i Victor Feldman L’any 1959 entrà al trio de Bill Evans, on creà un nou paper per al contrabaix, abandonant sovint el walking bass i executant passatges on interactuava rítmicament amb el piano amb línies melòdiques de gran riquesa Cal destacar l’enregistrament en directe del trio al Village Vanguard 1961 Mort en accident d’automòbil, el seu estil es perpetuà a través dels seus successors en la formació d’Evans especialment Chuck Israels,…
The Beach Boys
Música
Grup de rock nord-americà creat el 1961 al voltant del surf i el sol de Califòrnia.
En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit…
Luther Allison
Música
Cantant, compositor i guitarrista de blues nord-americà.
Nascut el catorzè de quinze fills, Allison començà a interessar-se per la música de ben petit, escoltant BB King Començà cantant gòspel, activitat que abandonà quan els anys cinquanta, a Chicago, aprengué a tocar la guitarra amb Muddy Waters i Howlin’ Wolf com a mestres El seu talent innat va fer que músics com Chuck Berry i Little Richard li demanessin de tocar amb ells Allison, que no fou mai un ortodox del blues de Chicago, feu composicions en què a més incloïa el rock , el reggae , el funk i el soul Els seus concerts, comparables als de Jimi Hendrix, duraven fins a quatre…
Public Enemy
Música
Grup nord-americà de rap, al qual donà contingut polític i social.
Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava als escenaris…
Peter Sellars

Peter Sellars
© Ruth Wlaz / American University of Beirut
Música
Director d’escena nord-americà.
Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel, Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China…
Festival de Jazz JVC-Nova York
Música
Certamen jazzístic que, des del 1972, se celebra anualment a Nova York.
El festival té el seu origen en el Festival de Jazz de Newport, creat el 1953 per Louis i Elaine Lorillard, juntament amb George Wein Durant els primers anys les actuacions es duien a terme al Casino de Newport, però aviat s’estengueren a diversos locals de la ciutat El 1961 l’Ajuntament de Newport cancellà el festival perquè considerava que el gran nombre d’espectadors ocasionava desordres No obstant això, l’any següent, ja sota la direcció de G Weis, el certamen se celebrà de nou La seva popularitat es degué, en part, al fet que la programació incloïa música popular, com per exemple la de…
rock-and-roll
Música
Modalitat de música lleugera sorgida a mitjan anys cinquanta als EUA, de ritme 4/4, fortament accentuat en els temps segon i quart.
En la seva forma més típica, presenta un predomini de l’aspecte rítmic, així com dels instruments amplificats elèctricament Originàriament, constitueix una versió blanca del rhythm-and-blues propi dels negres nord-americans En aquest darrer gènere, foren precursors del rock els cantants Fats Domino i Chuck Berry, que obtingueren un gran èxit en emissions radiofòniques, però no fou fins a l’aparició dels intèrprets blancs Bill Haley, i sobretot, Elvis Presley que el rock assolí una audiència massiva entre el jovent A la darreria dels anys cinquanta ja n'eren nombrosos els…
Premi Polar de Música
Música
Premi de música creat el 1989.
En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…