Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
principals
Música
Registre o joc de boca de fons, de l’orgue.
Els tubs, oberts, tenen una amplada mitjana i un so clar i potent També són anomenats flautats
clarí
Música
Instrument aeròfon de metall, de perforació cònica, sense forats ni pistons, precursor de l’actual trompeta.
Pel seu timbre clar i brillant fou utilitzat per a executar les parts agudes de les composicions de l’època del barroc Bach, Händel i com a instrument de les bandes militars en la primera comesa ha estat substituït per la trompeta en fa, mi bemoll o do trompeta Bach , i en la segona, per la corneta
fusió
Música
Terme amb què es designa la incorporació d’elements (harmònics, rítmics o instrumentals) propis d’un estil musical en un altre, donant com a resultat gèneres que amb el temps han aconseguit tenir nom propi.
El camp de la música popular ha estat, històricament, terreny adobat per a aquest fenomen, que té el seu exemple més clar en el rock-and-roll , nascut de l’evolució del blues Al costat del rock , que s’ha agermanat amb gèneres com el blues , el flamenc o les sonoritats llatines, el jazz ha originat també altres moviments com el latin jazz , el flamenc jazz o el jazz-rock
Jakob Arcadelt
Música
Compositor flamenc.
Fou mestre de la Capella Júlia 1538 i cantor a la Capella Pontifícia 1539-50 a Roma El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial 1557 i mestre de capella del cardenal de Lorena Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms
Chet Baker
Música
Trompetista i cantant nord-americà.
El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments
écossaise
Música
Tipus de contradansa de compàs binari simple, tempo ràpid i caràcter enèrgic, especialment popular a França i Viena al final del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX.
Tot i que el seu origen no és clar, usualment s’inclou dins el grup de les country dances Originàriament devia ser una antiga dansa popular escocesa de caràcter seriós, tempo moderat i compàs ternari, ballada amb acompanyament de cornamusa o gaita Alguns autors, però, posen en dubte aquesta procedència Beethoven escriví nombroses écossaises per a piano, orquestra i banda entre el 1806 i el 1810 També n’escriviren F Schubert opus 18, 33 i 67, entre d’altres, F Chopin opus 72, núm 3-5 i CM von Weber, entre altres autors
barbershop singing
Música
Estil de cant popular, per a veus masculines sense acompanyament, bé que esporàdicament amb banjo, sorgit als EUA al final del segle XIX.
Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime
natural
Música
Dit de la nota que no està afectada per cap diesi ni cap bemoll.
Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada
glockenspiel
Música
Instrument idiòfon de percussió directa format per una filera de làmines metàl·liques que, percudides per uns martellets, produeixen un so argentí i clar.
Abasta dues o tres octaves de l’escala diatònica o cromàtica en aquest darrer cas, hom colloca una segona filera de làmines que corresponen als semitons En l’orquestra, fou utilitzat per primer cop per Händel a Saül i, posteriorment, per Mozart a La Flauta Màgica , i a partir del s XIX es convertí en un instrument usat habitualment
Filippo Vitali
Música
Compositor i cantant italià.
El 1633 ocupava una plaça de cantant al cor papal Fou nomenat mestre de capella a Florència 1642 i a Bèrgam 1648 La seva producció musical és variada Compongué obres per a l’escena, entre les quals destaca L’Aretusa 1620, primera òpera representada a Roma, que mostrava influències evidents de J Peri i G Caccini La música religiosa comprèn cançons sacres, motets, himnes i salms El llibre Hymni 1636, una de les seves obres més importants, és escrit en l’estil polifònic del Renaixement tardà, tot i que mostra també alguns trets estilístics moderns Escriví, a més, diverses colleccions de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina