Resultats de la cerca

Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin El 1852 guanyà el segon premi de piano del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló

Estudià a València i, a partir del 1851, amb Marmontel a París Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori de París, on professà des del 1869 Autor de l’òpera La copa del rey de Thule , d’operetes, d’obres simfòniques, de dos concerts per a piano i orquestra, obres de cambra, sonates per a piano, etc

Vida Fou alumne de CG Vidiella, amb qui estudià piano, i d’A Barba i F Alió El 1888 fundà l’Associació Musical de Barcelona, per a la difusió de la música simfònica en una Barcelona mancada llavors de temporades de concerts simfònics estables, llevat dels cicles de quaresma Exercí també la crítica musical Cap al final de segle marxà de Barcelona, passà per París i s’establí finalment a Cuba, al Vedado, on desenvolupà la seva activitat com a professor i dinamitzador de l’associacionisme musical Compongué obres de tipus religiós, peces per a cant i piano, obres de saló i un drama líric…

Descendent de la coneguda família d’argenters i artistes Masriera, germà de l’escriptor Artur Masriera i Colomer Es formà musicalment amb els mestres Carles Vidiella i Francesc Alió Molt jove, als 15 anys, publicà la seva primera obra per a piano Dansa ideal Promotor de la música, fundà l’Associació Musical Catalanista al Foment de la Producció Nacional i posteriorment l’Associació Musical de Barcelona, de la qual fou el primer president Del 1880 al 1888 feu diversos concerts, entre els quals un en honor de la Infanta Isabel, al Teatre Líric Més tard, residí a París, on amplià i…

Fill d’ Àngel Colomer i del Romero i de Montserrat Soler Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de X Montsalvatge i A Ros Marbà Amplià estudis amb H Swarowsky Viena, G Hurst Anglaterra i S Celibidache Alemanya Com a compositor ha rebut el primer premi en les Rencontres Internationales de Chant Choral Tours, el premi Joaquim Rodrigo Sagunt i el premi Enric Morera Sant Just Desvern Ha estat director titular de l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, de la Coral Cantiga de Barcelona i del Conservatori Professional de Manresa El 1981…

Alumne de Ramon Rossell i de Josep Coll, debutà a quinze anys Formà part de nombroses cobles, com ara La Principal de la Bisbal, Els Peps de Figueres, la Cobla Barcelona, la Cobla Selvatana, La Principal de Badalona o la Cobla Principal del Llobregat A més d’excellir com a tenorista, destacà per la seva important labor pedagògica, duta a terme amb gran rigor Creà escola en un moment, la dècada dels seixanta, en què el relleu generacional d’intèrprets de tenora no era gaire esperançador A partir del 1966 impartí classes al seu domicili de Barcelona i, més tard, a la seva vila nadiua, Vidreres…

Compaginà els estudis de violí amb els de violoncel, i obtingué màximes qualificacions en ambdós títols al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València Retirat de la vida acadèmica, passà una temporada a París, fins que reprengué la seva carrera com a violinista i amplià els seus estudis a Berlín Herbert von Karajan el contractà per a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, formació amb la qual efectuà nombrosos enregistraments com a primer violí

Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936 Tres fets destaquen en la figura d’Isern De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la escritura en…

Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i, en…

Estudià amb Enric Morera Dirigí 1908-11 l’Orfeó Canigó de Barcelona Director del conservatori de Vic 1914-17, hi fundà una orquestra, l’Orfeó Vigatà, la revista musical Arxiu  1916, un cor infantil i la Societat Vigatana de Concerts Escriví sarsueles, com El testament d’Amèlia 1908, amb Carme Karr, l’òpera Almodis , inèdita, el poema simfònic El país del plaer , cançons per a cor, sardanes, etc Collaborà a La Veu de Catalunya , Revista Musical Catalana , i publicà La música del meu poble 1912