Resultats de la cerca

Els dos fenòmens fan referència a la veu que imita la veu inicial però no s’han de confondre, ja que, si bé en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga la resposta només designa la versió en la dominant del subjecte inicial

Ingressà com a cantoret a la seu de València, on del 1594 al 1596 estudià amb Genís Peres i amb el mestre Cotes El 1605 era cantor a la seu de Lleida, on per votació dels músics fou nomenat el mateix anys mestre de capella, càrrec que tingué fins el 1608 Aquest any anà a València com a tinent de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi El 1613 fou nomenat mestre de la seu de València, càrrec que tingué fins el 1618, que acceptà el càrrec de tinent de mestre de la capella reial de Madrid Novament a València com a mestre de capella del Collegi del Corpus Christi 1628, per incomprensió…

Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…

Hom considera l’interval de to sencer dividit en nou comes deu, segons alguns En els instruments d’entonació variable, com els de corda, el semitò cromàtic té cinc comes, i el diatònic, quatre, cosa que fa diferents, de fet, els sons enharmònics, bé que la diferència és quasi inaudible També és aplicat a unes altres fraccions de to coma pitagòrica, coma sintònica Sovint és impròpiament anomenada croma

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…

En el cànon retrògrad , la segona veu, comes , imita la primera, dux , però en moviment contrari

També rep el nom de comes en llatí, ’company' La veu inicial imitada s’anomena dux en llatí, ’conductor' o antecedent

També rep el nom de dux , ’conductor’ en llatí Les imitacions posteriors s’anomenen, cadascuna d’elles, comes , ’company’ en llatí, o consegüent

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques romàntiques,…

Considerat un dels millors arranjadors de jazz , entre el 1941 i el 1948 collaborà amb l’orquestra de Claude Thornhill Posteriorment ho féu amb Miles Davis, amb el qual enregistrà Birth of the Cool 1949 i Miles Ahead 1958 Des dels anys setanta s’interessà per la síntesi entre instruments acústics i electrònics amb obres com There Comes a Time 1974