Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
folk-song
Música
Gènere de cançó comercial basada en la difusió de cançons populars, sovint arranjades o modificades.
Els cantants més destacats d’aquest estil — que tingué una difusió especial arran del Folk Festival de Newport EUA del 1959— han estat Joan Baez, Pete Seeger i Bob Dylan Aquest introduí ritmes moderns en les cançons populars, com el ritme de rock folk-rock
Chassaigne
Música
Firma comercial de pianos, activa a Barcelona al final del segle XIX i començament del XX.
Joan Chassaigne, empresari francès, s’installà a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees Tots els pianos -verticals o…
casset de butxaca
Electroacústica
Música
Aparell de reproducció de cassets consistent en una capseta proveïda d’un cap lector i d’uns auriculars molt lleugers.
Funciona amb una o més piles elèctriques, però generalment hom pot connectar-lo al corrent elèctric Fou introduït al mercat el 1979, i ha obtingut un gran èxit comercial per la qualitat de la reproducció del so i per la seva manejabilitat
pianola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tipus de piano mecànic, amb lectura pneumàtica, en què el suport programat del so consisteix en un rotlle de paper perforat, i que fou molt popular a partir del 1920 com a instrument domèstic.
El nom de pianola és, de fet, el nom comercial d’una de les companyies constructores d’aquests instruments, però correntment s’empra per a designar tot tipus de pianos mecànics amb lectura pneumàtica La seva invenció data del 1897 i s’atribueix a ES Votey
Blondie
Música
Grup novaiorquès de punk
i new wave
format el 1974 amb el principal reclam de la imatge i la veu de la seva cantant, Deborah Harry.
Amb vocació clarament comercial, fins a la seva separació, el 1989, publicà els discs Blondie 1976, Plastic Letters 1977, Parallel Lines 1978, Eat to Beat 1979, Heart of Glass 1979, Autoamerica 1981, The Hunter 1982 i Out 1988 El 1999 es tornaren a reunir per al disc No exit
new-age
Música
Estil musical de caire bàsicament instrumental aparegut als EUA a la meitat dels anys vuitanta.
El terme té un valor més aviat comercial, per tal com es tracta d’un moviment poc definible en termes estrictament musicals Nogensmenys, la seva vinculació al moviment filosòfico-religiós del mateix nom permet extreure'n algunes analogies per a una caracterització sumària Així, hom busca la creació d’una atmosfera d’introversió i placidesa a través de cadències pausades, el cromatisme dels sons i la senzillesa de la melodia Pel que fa als seus origens, hom pot identificar en les peces elements del minimalisme, del jazz blanc, del folk , del rock més melòdic, de la música…
publicitat i música
Música
Els lligams que es poden establir entre música i publicitat són molt anteriors al període en què s’han desenvolupat els actuals mitjans de comunicació.
De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i eficient mitjà per a la vehiculació de missatges D’aquí que la música…
Wes Montgomery
Música
Nom amb què és conegut el guitarrista de jazz nord-americà John Leslie Montgomery.
Autodidacte, entre el 1948 i el 1959 collaborà en l’orquestra de Lionel Hampton Posteriorment, actuà sobretot com a líder de petits grups i traslladà alguns elements de l’estil de JColtrane a la guitarra Els darrers anys de la seva vida adoptà una direcció més comercial Dotat d’un gran sentit del swing , posseïa una tècnica original, basada en l’atac de les cordes amb el polze
Genesis
Música
Grup britànic de rock format el 1967 i integrat originalment per Peter Gabriel (veu), Anthony Phillips (guitarra), Michael Rutheford (baix), Toni Banks (teclats) i Chris Stewart (bateria, substituït poc després per Phil Collins).
Etiquetats dins l’art- rock , que barrejava la música d’avantguarda amb posades en escena pròximes a la performance , el millor de la seva producció precedí l’abandó del líder, Peter Gabriel, que el 1975 inicià una fructífera carrera en solitari Phil Collins es féu càrrec del grup, alternant el seu treball com a solista amb les gravacions amb Genesis, que els últims anys ha fet un gir radical cap al pop comercial Cal destacar els discs Trespass 1970, Selling England by the Pound 1973 i The Lamb Lies Down on Broadway 1974
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina