Resultats de la cerca

Graduat en orgue a l’Acadèmia Reial de Dinamarca, com a compositor tingué una formació autodidàctica Ha rebut el reconeixement internacional gràcies a les obres simfòniques i de cambra És especialment apreciat per la seva música simfònica, gènere en què ha desenvolupat un estil molt personal Compositor destre en l’ús dels complexos orquestrals, les obres més destacades del seu catàleg són les dues simfonies i l’òpera The Handmaid’s Tale 2000 Les seves composicions han estat interpretades per prestigioses formacions orquestrals i solistes vocals Entre els encàrrecs que ha realitzat sobresurt…

Educat a la Berkhamstead School, el 1941 entrà a formar part de la plantilla del Daily Telegraph  a Manchester, publicació de la qual fou el crític musical a partir del 1950, editor 1960-86 i crític musical adjunt 1986-2005, càrrec que també ocupà a  The Sunday Telegraph 1989-2005  La seva recerca se centrà en la vida i les institucions musicals del nord d’Anglaterra, i en les seves obres mostrà una gran habilitat per a combinar l’erudició amb l’agilitat narrativa d’un periodista El seu llibre més important és The Hallé Tradition 1960, una investigació molt ben documentada per a …

Imatges del festival de Woodstock De nom oficial Fira d’Art i Música de Woodstock i Exposició de l’Era d’Aquari, fou conegut com festival de Woodstock, ciutat a uns 70 km de distància on inicialment havia de tenir lloc, que finalment denegà el permís als organitzadors Amb una assistència multitudinària d’unes 450000 persones, significà un esdeveniment crucial en la música rock i contribuí a projectar el moviment hippy , la contracultura i el fenomen psiquedèlic Hi actuaren les figures i grups de pop, rock i folk capdavanters del moment Jimi Hendrix, Janis Joplin, Joan Baez, Richie Havens, The…

Tingué com a mestre a Bernardo Pisano La seva activitat musical s’inicià com a nen cantor a l’església de Sant Joan Baptista de Florència, a la qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida escolà de cor entre el 1515 i el 1522, sacerdot i membre de la capella des del 1527, organista entre el 1535 i el 1539, i mestre de capella des del 1540 fins a la seva mort Durant un temps ho simultaniejà amb el càrrec d’organista de la capella dels Mèdici, i des del 1540, amb el de mestre de capella a la cort ducal i a la catedral Com a resultat de la seva posició a la cort de Cosme de Mèdici…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612 viatjà a…

Es presentà al Liceu de Barcelona 1958 fent el paper infantil de Trujamán en El retablo de Maese Pedro , de Manuel de Falla, sota la direcció de Josep Iturbi, teatre on el 1959 estrenà l’òpera Amunt , de Joan Altisent El 1964 inicià els estudis de cant amb Jaume Francesc Puig, els quals compaginà durant poc temps amb la carrera de química, que abandonà per dedicar-se exclusivament al cant El seu debut professional tingué lloc al Gran Teatre del Liceu  l’any 1970 amb Norma , de Bellini, al costat de Montserrat Caballé El mateix any representà el Gennaro, de Lucrezia Borgia El 1971 fou…

Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta S’inicià amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic La seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar 1987, Per la porta de servei 1989, Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1992, Concert de mitjanit 1993, Junts de nou per primer cop 1994, Cançons perdudes, rareses i remescles 1995 i Amb la lluna a l’esquena 1998 Parallelament a l’activitat del grup, Pep Sala inicià una…

Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena, i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera, Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments wagnerians en català a…

El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no es perdi aquest so 1993,…

Després d’estudis musicals a la Gran Bretanya, tornà a Catalunya, i l’any 1986 coincidí amb Carles Sabater , amb el qual formà el grup Sau i enregistrà el seu primer disc l’any següent No puc deixar de fumar , a partir del qual es convertiren gradualment en una de les bandes més populars de l’anomenat rock català , amb un total de deu discs i gires i concerts constants arreu dels Països Catalans Parallelament, formà grup propi, Pep Sala & la banda del bar, amb el qual enregistrà els àlbums Fins que calgui 1993 i Paranys de la memòria 1997 Després de la mort de Sabater 1999, Sala…