Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Massot al-Fulei
Música
Joglar moro valencià.
Pel març del 1367, ell i els seus companys Abdallà, Alí i Mafumet, reberen la gràcia de cinc florins d’or de mans de l’infant Joan d’Aragó Pel setembre del 1389 i el gener del 1404 Massot, Muntrein -la seva dona-, Xamari Mariem i altres moros joglars tornaren a actuar a la cort catalanoaragonesa Martí I reclamà Massot i el seu fill Alí al seu costat l’any 1405, com també ho feu el seu successor, Ferran I, pel desembre del 1413 És possible que l’apellatiu al-Fulei signifiqui "moro dansaire" i/o "titellaire"
Louis Armstrong
Música
Trompeta i cantant de jazz, anomenat també Satchmo.
D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules
Mateu Valdovín
Música
Compositor, baixonista i mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el…
Fermín de Arizmendi
Música
Mestre de capella i compositor navarrès.
Dugué a terme la seva formació musical sota el mestratge de Miguel de Ambiela a la catedral de Toledo, d’on fou cantor de la capella de música entre el 1705 i el 1714 El 1713 fou nomenat "ajudant de melodia" del mestre de capella, amb l’obligació d’ensenyar cant als seus companys més joves L’1 de setembre de 1714 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’Àvila, vacant per la mort de Juan Cedazo, i romangué en el càrrec fins al final de la seva vida Algunes obres d’Arizmendi es conserven a Àvila i al monestir d’El Escorial
Manuel Jerónimo Romero de Ávila
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella " seise ", rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí Durant el seu sojorn a Toledo, collaborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l' Arte de Cantollano y de órgano , publicat el 1761 i del…
Jukka-Pekka Saraste
Música
Director d’orquestra finlandès.
Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on també es formà com a director d’orquestra a la classe de Jorma Panula, tenint com a condeixebles Esa-Pekka Salonen i Osmo Vänskä Començà tocant el violí en l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia, amb la qual debutà el 1979 com a director En fou nomenat director titular el 1987, any en què també assumí la direcció artística de l’Orquestra de Cambra Escocesa 1987-91 Juntament amb Salonen, el 1983 fundà l’Orquestra de Cambra Avanti, i aquell mateix any dirigí l’Orquestra Filharmònica de Filadèlfia, de la qual esdevingué titular El 1994…
Milij Aleksejevič Balakirev
Música
Compositor i pianista rus.
Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran…
Art Blakey
Música
Bateria i líder de grup nord-americà.
En ambdues facetes fou un dels personatges més importants de la música de jazz Començà tocant el piano, però de seguida passà a la bateria, que aprengué de manera autodidàctica, influït sobretot per Chick Webb L’any 1942 es traslladà a Nova York, on treballà amb Mary Lou Williams, Fletcher Henderson i Billy Eckstine En l’orquestra d’aquest últim quedà associat al jazz modern be-bop juntament amb els seus companys Miles Davis, Dexter Gordon i Fats Navarro, entre d’altres Després tocà amb Charlie Parker i deixà importants enregistraments amb Thelonious Monk El 1955 fundà un…
Wolfgang Eduard Schneiderhan
Música
Violinista austríac.
Inicià els estudis de violí a tres anys amb la seva mare, i més tard fou alumne d’Otakar Ševcík a Písek i de Julius Winkler a Viena La seva primera aparició pública oficial tingué lloc a Copenhaguen l’any 1926 interpretant el Concert per a violí de Felix Mendelssohn Fou nomenat violí concertino de la Simfònica de Viena quan només tenia disset anys, i del 1937 al 1949 ocupà el mateix lloc a la Filharmònica de Viena Parallelament exercí una important tasca pedagògica al Mozarteum de Salzburg 1938-56 i també constituí un quartet amb companys de la Filharmònica El 1948 formà un trio…
Jimmy Rushing
Música
Cantant.
Treballà en un espectacle itinerant abans d’unir-se als Blue Devils, de Walter Page 1927-29, i a la Bennie Moten’s Kansas City Orchestra 1929-35, dues de les formacions més importants en la creació de l’estil Kansas, de les quals sorgí l’orquestra de Count Basie Durant aquests anys, Rushing creà, amb la seva càlida veu de tenor, un model d’interpretació vocal de blues , el blues shouter , que s’emmirallà amb la fluïdesa rítmica dels seus companys instrumentistes El 1936 anà amb Basie a Nova York, on romangué fins el 1950, i fou una peça clau en l’èxit de la seva orquestra Després…