Resultats de la cerca

Fou la personalitat més destacada de l’escola d’experimentalistes dels EUA Inventor dels tone clusters i, amb L Theremin, del rythmicon , instrument que pot produir combinacions rítmiques molt complexes Són obres seves Communication 1920, Vestiges 1924, Synchrony 1930 i quatre Continuations 1934, etc

En la seva forma més senzilla empra solament els graus I, IV i V La progressió segueix la forma de tres versos de la manera següent enunciat sobre el grau I, repetició de l’enunciat sobre la progressió IV-I i des enllaç sobre la progressió V-I En el blues arcaic, interpretat per un sol cantant instrumentista, la durada de cadascuna de les tres frases era variable Quan al principi del segle XX el blues començà a ser tocat en grup, s’estandarditzà la durada de quatre compassos de 4/4 per cada frase i es formà l’estructura de dotze compassos I-I-I-I, IV-IV-I-I, V-V-I-I, en la qual es basen la…

El creador i impulsor principal d’aquest gènere fou JF Reichardt D’aire popular, les cançons prescindien generalment d’acompanyaments difícils, conjunts, cors o bé estructures complexes Cap a la dècada del 1830 el terme es feia servir ja d’una manera més lliure L' opéra-comique Die Heimkehr der Fremde 'El retorn a la llar de l’estranger', 1829, de F Mendelssohn, o l' Spanisches Liederspiel ' Liederspiel espanyol', opus 74 1849, de R Schumann, en són dos bons exemples

En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que…

Estudià al Conservatori de Cincinnati 1929-32 Feu de trompetista de jazz i amplià estudis amb N Slonimsky, W Piston i R Sessions Participà en la Guerra Civil Espanyola, i en tornar als EUA li denegaren la renovació del passaport per la seva militància d’esquerres Llavors s’installà a Mèxic, on romangué ignorat durant quaranta anys fins que J Cage descobrí els seus Estudis per a piano mecànic La seva música se centrà a ampliar la complexitat perceptiva, superposant ritmes i velocitats diverses fins a crear una densa polirítmia Com que això depassava els límits físics de l’intèrpret, començà a…

Vida Steveland Judkins Morris ja era un nen prodigi de la música abans de canviar-se el nom per Stevie Wonder i fer carrera amb la discogràfica Motown Ha compost cançons de pop, soul i funk que van més enllà de la pura comercialitat, musicalment complexes i amb referències a qüestions polítiques, socials i racials El seu tema més conegut és I just call to say I love you , pertanyent a la banda sonora de la pellícula The woman in red Gene Wilder 1984 i que el feu famós arreu del món a la meitat dels anys vuitanta A part d’aquest èxit, són importants en la seva discografia Talking…

Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg 1911-14 Influït per A Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement De la primera època és l’oratori La journée de l’existence , les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge 1918-20 L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats La simfonia Així parlà Zaratustra 1929-30 fou escrita per a diversos pianos de…

De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa…

Nen prodigi, començà a compondre a sis anys d’edat De jove estudià amb B Britten i E Lutyens 1970-74, i més tard, a la Universitat de Cambridge 1972-75, on fou deixeble de R Holloway, i a la d’Oxford 1975-76 Fou cap del departament de composició a la Guildhall School of Music el 1990 i el 1998 ocupà el mateix càrrec a la Royal Academy of Music A Schönberg, E Carter i P Boulez l’han influït en el gust per les textures musicals complexes, fet palès en l’obra Simfonia de cambra el Cercle de la Llum 1985-86 Amb el temps, però, ha evolucionat cap a un llenguatge més tonal Les seves…