Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
carilló
Música
Peça instrumental inspirada en la música de carilló.
N'han estat composts des del s XVII, sobretot per a clavecí i per a orgue
moviment
Música
Nom que hom dóna a les diferents parts que formen una composició musical; així, la simfonia sol tenir quatre moviments, i el concert, tres.
Fins al s XVIII els moviments solen dur el nom del ritme de dansa sobre el qual eren composts posteriorment hom els donà el nom de la velocitat presto , adagio , etc, bé que un mateix moviment pot tenir parts de velocitats diferents
cordòfon
Música
Dit de l’instrument en el qual el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos.
Hom distingeix entre instruments cordòfons simples, és a dir, cítares cítara, en què la caixa de ressonància no és essencial i, d’altra banda, instruments cordòfons composts, en els quals la caixa de ressonància és essencial, i que comprenen tres grans famílies el llaüt, la lira i l'arpa
Vicent Olmos
Música
Compositor.
Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de València i succeí Francesc Vives com a mestre de capella de Sogorb 1771-79 Autor de Domine ad adjuvandum , d’un Beatus vir , un Laudate Dominum i de diversos Magnificat , obres que són en llur majoria per a veus i acompanyaments instrumentals També escriví l’obra Alegóricos métricos 1768 Posteriorment compongué un Miserere a vuit veus 1776, un Dixit Dominus 1787 i diversos villancicos , composts entre el 1771 i el 1786, entre els quals destaca Qué belicosos ecos 1786
compàs
Música
Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del s XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barra de compàs
.
Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una nota…
interval
Música
Distància que separa dos sons en l’escala musical.
En la teoria tradicional hom anomena interval melòdic el que separa dues notes que sonen consecutivament, i harmònic el que hi ha entre dues notes que sonen alhora Hom distingeix els intervals amb un numeral, que reflecteix la quantitat de tons o graus de l’escala que abraça l’interval comptant-hi també l’inicial així, l’interval do 3 -mi 3 és un interval de tercera ascendent, i l’interval do 3 -mi 2 ho és de sexta descendent Segons el nombre de semitons que separen els dos sons, els intervals de segona, tercera, sexta i sèptima són majors o menors els de la quarta, quinta i octava són…
cordal
Música
En certs instruments cordòfons composts, barra de fusta situada a la part inferior de la caixa de ressonància on van fixades les cordes.
Els instruments amb cordal formen una família independent dins el grup dels llaüts Aquesta família comprèn, al seu torn, els diferents tipus de violes d’una banda, i la classe dels violins de l’altra, en la qual hom inclou el contrabaix, el violoncel i el mateix violí, entre d’altres
instrument
Música
Objecte natural o elaborat expressament que hom empra per a produir sons musicals.
N'hi ha dues grans classificacions La classificació més tradicional, que es basa en criteris com ara la forma de produir el so, les característiques de certes parts de l’instrument i el tipus d’execució, en deriva tres grups principals corda, vent i percussió Dins cada grup hi ha subdivisions així, els instruments de corda poden ésser d’arc, de cordes polsades i de tecla els de percussió poden ésser autòfons quan hom percudeix el cos de l’instrument o de membrana El grup més variat és el d’instruments de vent, que, al marge de la distinció entre els de fusta i els de metall, poden ésser de…
llaüts
Guitarra espanyola que utilitza la closca d’un armadillo com a caixa de ressonància.
© X. Pintanel
Música
En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
Les cordes són fixades per un extrem al claviller del mànec, i per l’altre a la caixa Dins la família dels llaüts hom inclou els diversos tipus de violes, violins, els mateixos llaüts mandolina, chitarrone , etc i les guitarres
arpa
Arpa
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical del grup dels cordòfons composts que hom fa sonar pinçant les cordes col·locades en posició vertical, tesades dins un marc de forma triangular, un costat del qual fa de caixa de ressonància.
Sembla un derivat del primitiu instrument de corda anomenat art musical , i han arribat mostres de la seva existència en el Neolític 3000 anys aC a Mesopotàmia tombes d’Ur En aquest estadi primitiu tenia molt poques cordes i el marc, de forma més aviat arquejada, sostenia les cordes solament amb dos braços Ben remotament Síria, segle IX aC aparegué també el tipus angular d’arpa, amb el tercer costat del triangle o columna de sosteniment Aquesta fou la forma amb què s’estengué l’arpa a l’Occident Escandinàvia, Irlanda, els segles V-VI, mentre n'han subsistit d’altres a Àfrica i a l’Àsia Els…