Resultats de la cerca

Ha estat membre de diverses cobles Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès Algunes de les seves obres més representatives són L’estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d’argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança

Creador d’un estil propi de copla, allunyat del folklorisme i compromès amb la problemàtica social andalusa, es dedicà professionalment a la cançó a partir del 1972 Gravà el primer disc, A duras penas , l’any 1975 Posteriorment enregistrà discos com A la luz de los cantares 1976, Crónicas granadinas 1978, De la luna y el sol 1980, Si estuvieran abiertas todas las puertas 1981, Cuadernos de coplas 1985, una de les fites culminants de la seva obra, Mestizo 1992 i Forma de ser 1994, entre d’altres Després d’una aturada professional per raons de salut, el 1996 publicà el disc El color de la vida…

Format amb el seu pare i amb Juan Alfonso García, posteriorment estudià a les ciutats de Granada, Madrid i Palma Ben aviat destacà com a organista i pianista, i el 1970 obtingué el Premio de Composición Manuel de Falla Compromès fermament amb la innovació musical, en la seva trajectòria, durant la dècada dels vuitanta, sobresurt l’ús d’una tècnica musical sorgida de la teoria de les fractals, un procediment que li permeté desenvolupar la seva concepció de la construcció sonora Del conjunt de la seva obra destaca la sèrie Zayin , composta entre el 1983 i el 1997 a instàncies de l’Ardditti…

Passà deu anys al Collegi Diocesà de Rondebosch 1934-44 i dos anys més al South African College of Music El 1946 es traslladà a Anglaterra i estudià al Royal College of Music fins el 1950 Un cop acabats els estudis, fou professor adjunt a la Universitat de Hull 1950-62 i després a la de Birmingham Treballà extensament en el camp docent i fou un compositor prolífic, sobretot pel que fa a la música coral i l’òpera Començà a compondre durant els anys cinquanta És autor del Concert per a violí , estrenat el 1954, i diverses òperes, entre les quals Antigone 1954, In the Drought 1956 o The Prisoner…

Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP…

És un dels músics més prolífics i creatius de l’escena folk-rock anglosaxona, compromès políticament i socialment La seva carrera en solitari començà al final dels anys seixanta i al principi del segle XXI continuava actiu Ha fet blues , rockabilly , country-rock i fins i tot música electrònica, tot i que on més ha destacat és en el camp del folk-rock , amb discos tan emblemàtics com After the gold rush 1970, Harvest 1972, Rust never sleeps 1980, Freedom 1989 i Harvest moon 1992 També ha collaborat amb els grups Crazy Horse i Crosby, Stills, Nash & Young Ha estat un referent…

Instruït en el cant per la seva mare, de jove liderà el grup Super Étoile de Dakar, amb el qual actuà a Europa el 1984 i popularitzà el mbalax, estil musical del qual N'Dour és pioner i que barreja ritmes africans i caribenys amb música pop La seva obra cridà l’atenció de Paul Simon i Peter Gabriel, amb els quals collaborà La participació de N'Dour en la gira mundial organitzada per Amnistia Internacional a favor dels drets humans que arribà al Camp Nou de Barcelona el 10 de setembre de 1988, amb Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Tracy Chapman i El Último de la Fila el feu popular en…

Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la…

Vida Estudià piano amb W Runowski i P Sowinski El 1872 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on rebé lliçons de R Strobl, N Janotha i Schlözer Després d’una gira de concerts amb el violinista I Cielewicz, anà a Berlín a perfeccionar els estudis de composició amb Urban i Kiel Perfeccionà la tècnica de piano a Viena amb Leszetyski, i el 1885 obtingué una càtedra d’aquest instrument a Estrasburg Dos anys més tard inicià la carrera de pianista solista, que fou molt celebrada arreu del món Els interessos de Paderewski no es limitaren al terreny musical, també actuà com a filantrop i diplomàtic…

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de “poderós petit grup” o “colla poderosa” als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de Milij Aleksejevič Balakirev , creador i animador del grup  Cezar’ Antonovič K’ui , enginyer militar, Aleksandr Porfirjevič Borodin , químic, Modest Petrovič Musorgskij ,…