Resultats de la cerca

Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions

Rebé les primeres lliçons d’orgue del seu pare, organista a Huddersfield, que trobà en ell un veritable nen prodigi S Wesley li descobrí les obres per a tecla de JS Bach, un repertori que el marcà pregonament Obtingué diferents càrrecs d’organista a Worcester 1864-68, Wigan 1868-72 i Oxford 1872-82, i el 1882 li fou confiada la plaça d’organista de la capella de Saint George a Windsor, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Fou professor d’orgue al Royal College of Music 1883-1923 Difongué l’obra per a orgue de JS Bach, i propugnà una reforma de la música religiosa anglicana,…

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La…

Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, vicemestre de capella de la cort de l’elector de Magúncia, i també del seu padrí, PF Buchner El 1675 fou nomenat organista del monestir cistercenc de Heiligenkreuz, on romangué fins el 1679 El 1683 ocupà la plaça d’organista de cort i de cambra de l’emperador Leopold I, a Viena, i el 1690 era primer organista de la capella imperial, càrrec que exercí fins a la seva mort Durant els anys de servei a la cort li fou confiada l’educació musical dels fills de l’emperador, i nombrosos organistes del sud d’Alemanya anaven a Viena per a…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques romàntiques,…

Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…

Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…