Resultats de la cerca

Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a…

Pertany a l’orgue simfònic francès Cal no confondre’l amb el nachthorn alemany, de la família dels flautats, però amb el cos cònic truncat i amb doble boca

En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte No s’ha de confondre amb l’alentiment progressiu del tempo , que normalment s’indica amb el terme ritardando S’abreuja riten

En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte Allargando i rallentando en són termes sinònims No s’ha de confondre, però, amb ritenuto , que també indica un canvi de tempo però sobtat S’abreuja rit

Tots dos fenòmens fan referència a la veu inicial, però no s’han de confondre perquè si en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga, en canvi, el subjecte designa el tema principal d’aquesta

Els dos fenòmens fan referència a la veu que imita la veu inicial però no s’han de confondre, ja que, si bé en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga la resposta només designa la versió en la dominant del subjecte inicial

És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir

Està format per tres rengles de tubs amb combinacions diverses 2 2/3’ + 1 3/5’ + 1/2’ o 1', o bé 1 3/5’ + 1 1/3’ + 1/7', o bé 4’ + 1 3/5’ + 1', i també 4’ + 1’ + 2/5' El seu timbre pretén imitar el so de les campanes petites És propi de l’orgue del segle XIX, particularment l’italià Es toca en staccato afegint-li un bordó ample de 8’ com a base Cal no confondre’l amb el joc de campanes

En la tessitura de 16’ en el pedal o en el manual, i de 8’ només en el manual, aparegué als Països Baixos i al nord d’Alemanya pels volts del 1510 És la forma precedent del cromorn Amb ressonador cònic parcialment clos, és a la façana d’alguns orgues castellans ~1740, dins el conjunt de la llengüeteria de batalla Cal no confondre’l amb el joc labial de la dulciana anglès o dulcian alemany

Pel setembre del 1388, Joan I d’Aragó pregà al duc que li deixés aquest músic durant algun temps, petició que fou atesa gairebé de forma immediata En el salconduit que li entregà el monarca pel juny del 1389 per tal que pogués tornar a Borgonya, consta que es deia Jehan Visée El seu germà Gilbert, que, com ell, tocava l’orgue i l’escaquer, fou ministril del rei de França, del duc de Borgonya i, finalment, del rei Joan, al servei del qual estava el 1390 No s’ha de confondre Joan dels Òrguens amb Jehan l’orgueneur