Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
consola
Música
En l'orgue, pupitre des del qual es governen els diversos elements de l’instrument.
Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí consola invertida i la caixa restà a l’esquena de l’organista Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats Actualment, un orgue gran disposa de…
consola
Música
Pupitre de comandament de l’orgue que comprèn els teclats manuals, el pedaler, els registres, etc.
consola
Música
Part superior de l’arpa que serveix de claviller i que té forma de coll de cigne.
orgue elèctric
Música
Orgue que utilitza el corrent elèctric per a la transmissió del moviment de les tecles al mecanisme d’entrada d’aire als tubs.
Esquema d’un orgue amb transmissió elèctrica © Fototecacat/ Studi Ferrer Actualment tots els orgues són moguts gràcies a l’electricitat La figura del manxaire ha quedat substituïda per la d’un motor ventilador que subministra l’aire d’una manera constant i suficient També, en els grans instruments, l’electricitat s’ha aplicat en el comandament manual dels registres de la consola, sigui només en el moviment de la plaqueta o tirador del registre, o en l’acció d’aquest sobre la corredora en el salmer, que permet l’accés del vent als tubs del registre determinat, o en ambdós casos…
combinació
Música
En l’orgue, comandament, de botó o de pedal, d’un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres excloent-ne tots els altres.
La combinació pot ésser fixa, si és establerta en el moment de la construcció de la consola, o lliure, si dóna a l’organista la possibilitat de preparar-la al seu gust abans d’executar cada peça i d’introduir-la al moment volgut
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les…
persiana
Música
En l’orgue, element utilitzat per a regular la intensitat del so.
És el conjunt de ventalles que tanquen el costat frontal de la caixa d’expressió Poden ser accionades per l’organista amb un pedal basculant situat a la consola i que, mitjançant un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric, transmet el moviment del peu a les ventalles D’aquesta manera, la seva oscillació permet modificar a voluntat la intensitat del so dels jocs del teclat expressiu
peu

Peu d’una arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes, situada a la base de la caixa harmònica, sobre la qual descansa el pes de l’instrument.
El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques
trèmolo
Música
En l’orgue, petit mecanisme que fa fluctuar l’aire abans d’entrar al salmer i provoca, consegüentment, l’oscil·lació del so.
Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica