Resultats de la cerca

Hom en conserva exemplars antics, fets amb ossos o terrissa a vegades constava de nou o de dotze canons

Era continuació d'"El Barcino Musical", amb el mateix director musical, Antoni Passarell, i director literari, Víctor Balaguer Tenia un format de 26,5 18 cm, i constava de quatre pàgines de text i sis pàgines de música impresa No tingué una durada gaire prolongada

D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’introduí a la…

Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols

És la publicació periòdica musical més antiga de Catalunya de la qual es té notícia Fundada i dirigida per Eduard Domínguez de Gironella, tenia la redacció al carrer de Sant Pau, 84 Sortia amb periodicitat setmanal i constava de quatre pàgines amb un format de 32 cm per 21,5 cm Cada exemplar anava acompanyat d’una partitura El primer número aparegué el 5 de gener de 1845, i el darrer, el 2 de maig del mateix any Com a suplements publicà, en forma de fascicles, un mètode de flauta i el Tratado completo i razonado de armonia práctica , d’A Rejcha, traduït pel mateix Domínguez de…

La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i…

La música, basada generalment en melodies folklòriques, es caracteritzava rítmicament per l’ús de tresets i síncopes Constava de diverses seccions, usualment una de lenta introductòria lassu alternant amb una de ràpida friss La interpretació, majoritàriament a càrrec de músics zíngars, exhibia un estil improvisat i expressiu La seva evolució donà lloc, al principi del segle XIX, a obres virtuosístiques com les dels violinistes J Bihari, AG Csermák i J Lavotta Amb l’establiment del servei militar obligatori el 1849 deixà d’utilitzar-se, però els seus trets característics foren…

Fou creada el 2005 per la Comissió Europea , que l’obrí al públic el 2008 El fons, que aquest any constava d’uns dos milions de documents i que hom preveu augmentar fins els deu milions l’any 2010, prové de més d’un miler d’institucions de tots els països europeus, bé que en aquesta primera etapa França destaca especialment pel volum de les aportacions més del 50% Els documents inclouen tant imatges com textos i enregistraments sonors fotografies, vídeos, mapes, manuscrits, pintures, diaris, llibres, partitures i té com a objectiu recopilar i posar a l’abast del públic mitjançant…

El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J…