Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Societat de Concerts de Barcelona
Música
Societat promotora de concerts.
Fou la primera manifestació que tingué Barcelona d’una organització simfònica Sorgí per iniciativa dels professors de l’Orquestra del Liceu, que es constituïren en Societat de Concerts el 1880 Organitzaren sèries de concerts simfònics dirigits per directors locals -com Eusebi Dalmau i Cosme Ribera- i forasters -entre d’altres, Jesús Monasterio i Ferdinand Hiller- L’orquestra de la Societat de Concerts no arribà a consolidar-se, ja que al cap de tres anys cessà l’activitat
Societat General d’Autors i Editors
Música
Societat espanyola de gestió del drets d’autor.
Fou impulsada el 1899 per S Delgado i R Chapí, que juntament amb nou autors més constituïren la primera junta de la Societat d’Autors Espanyols, amb seu a Madrid El 1932, després d’un període crític, fou refundada amb el nom de Societat General d’Autors Espanyols El 1995 reformà els Estatuts i canvià el nom per l’actual La SGAE gestiona els drets del repertori d’obres teatrals, cinematogràfiques, coreogràfiques i musicals de tota mena de gèneres Amb els anys s’ha consolidat com una eina eficaç per a la defensa i la gestió dels drets d’autor i ha obert delegacions en diverses…
Christian Ritter
Música
Compositor i organista alemany.
Serví com a organista de cambra a Halle i posteriorment pertangué a un grup de músics actius a Dresden, encapçalats per H Schütz i Ch Bernhard El 1681 era organista i vicemestre de capella a la cort d’Estocolm Del 1683 al 1688 ocupà aquests mateixos càrrecs a Dresden i després tornà a Estocolm, on romangué almenys durant onze anys El 1704 es trobava a Hamburg Ritter fou un organista consumat i un compositor notable d’obres per a tecla i música sacra Una de les seves suites per a teclat mostra similituds amb les obres de Froberger Els seus motets, però, tenen un estil diferent Trencaren amb la…
Esquirols
Música
Grup català de cançó folk creat el 1973 i dissolt el 1983.
Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980 o Com un…
Trio Casals-Cortot-Thibaud
Música
Grup de cambra parisenc.
Entre el final del 1905 i el principi del 1906, el violoncellista català Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud es constituïren com a trio a París Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla, el 18 de desembre de 1906 El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món Aconseguí èxits esclatants i lloances de la crítica i el públic, i enregistrà les grans obres del repertori clàssic i romàntic Les…
Johann Wilhelm Hertel
Música
Violinista i compositor alemany.
Estudià música amb JH Heil, deixeble de JS Bach, i violí amb Carl Höckh i Franz Benda De jove, fou considerat un dels millors violinistes sorgits d’entre els deixebles de Benda, i fou autor d’una sèrie impressionant de concerts de violí Els seus concerts per a teclat constituïren una destacada aportació al gènere al nord d’Alemanya, i són del tot comparables amb els de CPE Bach Les simfonies també ocuparen un lloc important en la seva producció d’especial interès és la Simfonia en do major per a vuit timbals obligats Però fou, sens dubte, la seva extensa producció vocal i coral…
Cases
Música
Família d’orgueners catalans amb obrador a Reus.
Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos teclats per a l’…
Schola Cantorum Basiliensis
Música
Centre per a l’ensenyament de la música antiga, barroca i renaixentista fundat a Basilea per Paul Sacher l’any 1933.
Des de l’origen, el violoncellista i gambista August Wenzinger 1906-1996 i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr 1903-1983 constituïren, juntament amb Paul Sacher, el nucli estructurador de les activitats del centre El 1954 la Schola s’integrà en l’Acadèmia de Música de Basilea, i el 1999 es convertí en Escola Superior de Música Antiga Els seus programes d’estudi inclouen la música de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc Els cursos regulars, juntament amb els simposis, les reunions de treball i els concerts han convertit la Schola Cantorum Basiliensis SCB en un fòrum…
José Van Dam
Música
Baix baríton belga.
Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan,…
,
Carlo Goldoni
Música
Dramaturg i llibretista italià.
Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en els arguments, que…