Resultats de la cerca

S’estructura en diverses seccions entre les quals hi ha l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts, comissió per al foment de la música de cobla, a més d’un grup de muntanya Des dels anys cinquanta, l’entitat organitza cursets de català 1956, i ha convocat diverses vegades el Concurs Musical Joaquim Serra El 1956 creà un quadre escènic català L’arxiu de l’Agrupació disposa de més de 3 000 sardanes i obres per a cobla

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat

Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon

Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió…

Estudià llengua i literatura romàniques i piano a Nova York Després d’una primera experiència professional com a mestra d’ensenyament secundari, decidí dedicar-se exclusivament a la música El 1959 guanyà un concurs convocat pel Metropolitan de Nova York Debutà al Carnegie Hall i posteriorment cantà al Metropolitan, si bé en un començament interpretà papers curts Es traslladà a Europa, on entre el 1963 i el 1968 interpretà primers papers a Viena, Frankfurt i Berlín, entre altres ciutats Aviat es consagrà com a destacada soprano lírica, combinant el repertori clàssic i romàntic…

Estudià cant a Los Angeles amb A Bassian El 1940 formà part de la companyia de Laurence Olivier i Vivien Leigh, tot interpretant les parts cantades d’un muntatge sobre Romeu i Julieta , de W Shakespeare El 1942 debutà a l’Òpera de Cincinnati amb el paper de la Cega La Gioconda Després d’haver guanyat un concurs convocat per l’emissora NBC, fou contractada per a enregistrar òperes de ChW Gluck i G Verdi sota la direcció d’A Toscanini Els anys 1953, 1955 i 1959 interpretà el paper de Dorabella Così fan tutte al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, paper que…

Aprengué els rudiments del cant amb la seva mare, concertista de piano Posteriorment amplià la seva formació amb S Margolis El 1945 debutà com a Germont La Traviata al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera, després d’haver guanyat un important concurs radiofònic convocat pel teatre novaiorquès La temporada 1950-51 obtingué un gran èxit com a Rodrigo Don Carlo Es casà amb la soprano R Peters, amb la qual interpretà diverses òperes, especialment Rigoletto , que enregistraren sota la direcció de J Perlea Debutà tardanament a Europa i ho feu el 1961 al…

Estudià música a Lódz i debutà el 1957 a Cracòvia L’any 1960 guanyà el premi de cant convocat per la Ràdio de Munic i posteriorment actuà en les companyies dels teatres d’òpera de Dortmund 1962 i Düsseldorf entre el 1965 i el 1970 El 1965 debutà com a Octavian El cavaller de la rosa al festival de Glyndebourne i tres anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres amb La Traviata , escenari on es presentà successivament amb obres de WA Mozart i G Verdi També actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1968 El 1977 actuà al Teatro alla Scala de Milà i el mateix any cantà Don…

Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia…

A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…