Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
període
Música
Temps, habitualment expressat en segons, que triga a repetir-se una vibració.
Quan es tracta de vibracions musicals, és més freqüent parlar de l’invers del període, que s’anomena freqüència i és el nombre de vibracions idèntiques que tenen lloc en un segon Quan el període és llarg, la freqüència és baixa, i a l’inrevés Per al cas dels sons, els períodes llargs corresponen als sons greus, mentre que els curts corresponen als aguts
missa per a orgue
Música
Composició organística en la qual les diverses parts corresponen als textos de l’ordinari de la missa.
Originalment era improvisada La seva utilització pràctica consisteix a alternar o eventualment substituir el cant pla amb el verset elaborat en una versió polifònica per a l’orgue, encara que també es troben casos en els quals la part instrumental és composta sobre temes lliurement inventats La missa per a orgue composta o improvisada ha estat un gènere molt cultivat per organistes italians i francesos F Couperin Messe pour les paroisses i Messe pour les convents Els preludis corals de la tercera part de la Klavierübung de JS Bach pertanyen, però, a la mateixa tradició
notes modals
Música
Les que corresponen al tercer i sisè grau d’una escala i són les que determinen el seu mode.
ball de les panderetes

Ball de les panderetes, representació a l’església de Moià (2013)
© CIC-Moià
Música
Dansa masculina de mitjan segle XIX, ballada a Vilafranca del Penedès.
Els balladors toquen les panderetes i fan sonar els cascavells que duen Té cinc figures la passada , les amoretes , el quadre , les tres amoretes i la creu , que hom balla al so de diferents tonades que corresponen a d’altres danses També és una dansa pròpia de les festes populars al País Valencià
glockenspiel
Música
Instrument idiòfon de percussió directa format per una filera de làmines metàl·liques que, percudides per uns martellets, produeixen un so argentí i clar.
Abasta dues o tres octaves de l’escala diatònica o cromàtica en aquest darrer cas, hom colloca una segona filera de làmines que corresponen als semitons En l’orquestra, fou utilitzat per primer cop per Händel a Saül i, posteriorment, per Mozart a La Flauta Màgica , i a partir del s XIX es convertí en un instrument usat habitualment
barra de compàs
Música
Ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que indica l’accent mètric principal de la unitat de temps musical anomenada compàs.
La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus
ritme contrari
Música
Ritme els accents del qual contradiuen els del metre.
Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard
cent
Música
Unitat de mesura additiva dels intervals musicals.
Es defineix de manera que l’interval d’octava conté 1 200 cents En l’escala ben temprada, 100 cents corresponen a un semitò Tot i que els intervals musicals es defineixen en un començament mitjançant la seva relació de freqüències, el pas a les unitats additives resulta molt útil per a comparar els diversos sistemes d’afinació Així, la 5a J que correspon a una relació de freqüències de 3/2 és de 702 cents, mentre que el mateix interval en l’escala ben temprada resulta de 700 cents
instruments de percussió
Exemples d'instruments de percusió
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments que produeixen llur so gràcies al xoc entre un percussor (maces, baquetes, martells, mans, etc) i una superfície de tripa, metall o fusta.
Hom pot classificar els instruments de percussió en instruments d’un so determinat timbales, Glockenspiel, celesta, xilofon, campanes, etc d’un so indeterminat timbals, caixa clara, bombo, tamborí, pandereta, etc i de metall percudit triangle, platerets, cròtals, gongs, etc En la moderna classificació organològica, la majoria dels instruments de percussió corresponen als idiòfons No obstant això, hi ha alguns instruments de bufament que no són percudits per a obtenir-ne el so I a l’inrevés, els timbals i els tambors, considerats els instruments de percussió més característics, no…
Claudio Pari
Música
Compositor italià d’origen borgonyès.
Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina