Resultats de la cerca

És utilitzat per oposició a diatònic, terme que s’aplica als instruments que només produeixen notes diatòniques

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l’harmònica de boca, i…

Només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

Són intervals que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

El cromatisme pot presentar-se tant en l’harmonia com en la melodia, i en el sistema tonal hom l’utilitza per a passar d’una tonalitat a una altra Hom troba ja alteracions de tipus cromàtic a l’antiguitat grega i en el cant gregorià, en el qual es reduí a l’ús del si bemoll Amb Gesualdo i Monteverdi, el cromatisme assolí una complexitat i una riquesa comparables només a la d’alguns compositors romàntics, especialment Wagner, Liszt i Strauss Posteriorment, Schönberg donà a les dotze notes de l’escala cromàtica el mateix valor, establint així el total cromàtic , base del mètode dodecatònic…

Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics en una altra…

Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic, cromàtic o enharmònic Gènere…

S’utilitza per oposició a cromàtic, terme aplicat als instruments que produeixen tant les notes diatòniques com les cromàtiques