Resultats de la cerca

Si es tracta de l’acoblament d’un teclat manual al de pedal, s’utilitza igualment el nom d’enganxall En aquells casos en què les exigències de muntatge obliguen a fabricar l’arbre de l’orgue en dues parts que després cal unir, hom anomena també acoblament el dispositiu que permet unir-les en el moment del muntatge definitiu

La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "

Fundada pels socis Georg Friedrich Grotrian Brunsvic, Saxònia 1803-1860 i CF Theodor Steinweg Seesen, Saxònia 1825-Brunsvic 1889, fill del fundador de la casa Steinway, conservà tant el taller com el cognom original de la família i s’establí a Brunsvic el 1858 Quan el 1865 Steinweg emigrà a Amèrica per continuar-hi el negoci del seu pare, l’empresa alemanya quedà en mans de Wilhelm Grotrian, fill de Georg Friedrich, però no adoptà el nom definitiu fins cap al 1920 Les seves aportacions en la construcció de la taula harmònica són la causa de la lloada calidesa del so dels…

Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això

Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss…

Un dels primers membres, Johann David Schiedmayer, collaborà amb J Stein El fill d’aquell, Johann Lorenz 1786-1860, estava establert ja el 1809 a Stuttgart, on adquirí una gran reputació com a constructor, i amb dos dels seus fills hi fundà, el 1845, la firma Schiedmayer & Söhne Poc després 1853, dos altres fills seus, més joves, obriren una nova casa a Stuttgart, Julius & Paul Schiedmayer Tot i que inicialment estava destinada a fabricar només harmòniums, aviat començà a construir també pianos verticals i, amb el nom definitiu de Schiedmayer Pianofabrik, superà la casa…

Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…

Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà  El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995,  Punta Paloma 1997,  Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001,  Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005…

Tenia per objectiu l’organització i difusió d’activitats musicals, com també la representació d’intèrprets i l’edició i difusió de fonogrames Les seves activitats es basaren en l’organització de tres cicles de concerts la “Temporada Musical”, també anomenada Euroconcert, al Palau de la Música Catalana, que constava de deu concerts en aquesta sala i dos més al monestir de Pedralbes, i que oferia una curosa programació, de nivell internacional i reconegut prestigi, centrada en la música de cambra el “Cicle d’Orgue” a la catedral de Barcelona, amb vuit concerts, i el cicle “Música i Músics de…