Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
soul
Música
Terme adoptat per a una sèrie d’artistes afroamericans que representaren diverses evolucions de la música popular els anys seixanta del segle XX.
El soul és rhythm-and-blues amb major presència d’elements gòspel Molts dels seus artistes eren presentats també sota altres denominacions, com ara gòspel, blues, rock, funk i d’altres Entre ells es poden esmentar Aretha Franklin, Marvin Gaye, Otis Redding, Wilson Pickett, Nina Simone, Sam Cooke, Ray Charles i James Brown
salsa
Música
Música de ball apareguda a les Antilles, a alguns països de l’Amèrica Central i en determinades colònies d’immigrants d’aquestes regions als Estats Units.
És constituïda per la fusió de la samba, la rumba, el mambo i altres modalitats de música ballable pròpies de l’Amèrica Llatina amb el Jazz o el rock Per bé que sovint inclouen instruments elèctrics, la base de les orquestres de salsa sol ésser formada pel metall i la percussió Rep també altres denominacions, com jazz afrocubà, latin jazz , etc
partita coral
Música
A mitjan segle XVII, sèrie de variacions sobre un coral luterà (coral), generalment per a orgue o un altre instrument de teclat.
Successores de les variacions corals variació coral del segle XVI i principi del XVII -iniciades per Jan Pieterszoon Sweelinck-, difereixen d’aquestes perquè mantenen les propietats estructurals bàsiques del coral original, incloses sovint les seves proporcions rítmiques i harmòniques A partir del segle XVIII ambdues denominacions partita coral i variacions corals esdevingueren sinònimes Es poden trobar exemples de partites corals en l’obra de D Buxtehude, J Pachelbel i JS Bach Variacions canòniques sobre el coral ’Vom Himmel hoch' , BWV 769, per exemple
ronda
Música
Cançó de galanteig amb la qual els joves festegen o ronden les noies.
Estesa en general per tot l’Estat espanyol, segons el context pot rebre altres denominacions pasacalle , marza , mayo , etc A Catalunya aquesta pràctica cançonística es troba sobretot en algunes comarques lleidatanes i tarragonines En aquest cas, la cançó pren la seva forma literària de les corrandes corranda i musicalment és molt influïda per la jota Dins aquest repertori cançonístic cal enquadrar també les cançons de quintos , que entonaven els joves alguns dies abans de la seva incorporació a l’exèrcit
sinfonietta
Música
Obra orquestral de característiques semblants a una simfonia però de dimensions -i, sovint, d’orquestració- més reduïdes.
El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4
corranda
Música
Cançó curta, sovint associada a una dansa, que desenvolupa un tema breu i que, moltes vegades, té l’aparença d’una improvisació.
L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de…
simandre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions…
variació coral
Música
Cadascuna de les variacions d’una sèrie composta a partir d’un coral.
Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors de Sweelinck…
tornada
Música
Fragment musical que es repeteix al llarg d’una cançó i que representa, en el pla musical, el que la tornada és en el pla literari.
La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del carol D’altra banda, el…