Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
entonació
Música
Acció d’emetre una nota o una sèrie de notes per part de la veu humana o també d’un instrument (més aviat els d’arc o de vent, en els quals l’afinació depèn de l’intèrpret, i no aquells, com l’orgue o el piano, en què es fixa prèviament).
Entonar pot significar simplement ’cantar', però en un sentit més específic del terme representa el fet de donar a cada so la seva alçada adequada, la qual cosa dependrà del tipus d’afinació utilitzada per a l’estil de música en concret
harmonització
Música
Procés de reglatge tímbric i acústic dels diferents tubs dels jocs de l’orgue.
També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció…
tangent
Música
En certs instruments cordòfons amb teclat (clavicordi, per exemple), peça metàl·lica clavada a l’extrem de les tecles que, en percudir les cordes, produeix el so.
Feta normalment de planxa metàllica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis lligats…
pont

Pont de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, peça rígida que separa les cordes de la taula harmònica a fi que puguin vibrar lliurement.
Indispensable en la majoria de les cítares, amb mànec o sense, és una part estructural que té, a més de la funció anterior, la de transmetre la vibració de les cordes a la resta de l’instrument Els ponts solen construir-se de materials resistents fusta, os o ivori, per tal de suportar la pressió de les cordes, però ben lleugers, per evitar qualsevol resistència a la transmissió del so Quan els instruments tenen dos ponts -un a cada extrem de les cordes-, el més proper al claviller s’anomena celleta La decoració i forma del pont orienten sovint sobre l’escola, l’època i el lutier que l’ha fet…
estructura
Música
Conjunt d’elements interdependents en què cadascun d’ells es defineix per les relacions que estableix amb la resta.
Els membres d’una estructura estan, doncs, internament vinculats i dependran els uns dels altres, per la qual cosa cada membre és conseqüència i, a la vegada, causa dels altres En aquest sentit, una peça musical és també una estructura En efecte, el punt culminant de la peça es determina en relació amb el conjunt d’aquesta, ja que la mateixa sonoritat considerada com a culminant en una obra pot no ser-ho en una altra el caràcter reexpositiu de la part A en una forma ternària A-B-A dependrà de la seva posició en el conjunt de la peça i no d’alguna característica interna finalment…
plectre

Plectre de plàstic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, peça semirígida que, subjectada amb els dits, serveix per a pinçar les cordes de l’instrument i posar-les en vibració.
En els instruments de corda pinçada, les cordes es fan sonar separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar sobtadament Encara que aquesta operació pot efectuar-se directament amb els dits, sovint s’aconsegueix un so més potent i timbrat si es pinça la corda amb un objecte dur De l’elasticitat i l’índex de fregament d’aquest accessori en dependrà la potència del so i la qualitat de l’atac Els plectres poden tenir diverses formes amples, estrets, en forma de didal, en forma de punxa i es fan de molts materials os, ivori, ploma, espina de peix, cuir endurit, baquelita, niló…
duplicació
Música
Terme utilitzat per a assenyalar la presència en dues veus d’una de les notes d’un acord.
L’objectiu de la duplicació és el de reforçar les notes més importants de l’acord reflectint, en certa mesura, l’ordre i les repeticions que apareixen en la sèrie dels harmònics Com a conseqüència d’això, s’evita la duplicació de notes com 7es i 9es i més en general totes les dissonàncies ja que, en ser notes de resolució melòdica obligada, la seva duplicació podria provocar l’aparició d’octaves paral-leles si les dues veus fan el moviment prescrit o contrasentits melòdics en la veu que, per evitar els parallelismes, no faci el moviment predeterminat El cas més reglat és el de la duplicació…
cromatisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per notes que no pertanyen a un sistema heptatònic concret (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes) o bé que combinen notes d’un sistema heptatònic amb notes que no en formen part.
Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics en una altra…
arc

Arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…