Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
air à boire
Música
Literalment ’cançó de beure', terme que designa un tipus de cançó estròfica, amb text lleuger.
Es difongué a França entre la segona meitat del segle XVII i la primera del segle XVIII Era escrita per a una, dues o tres veus amb acompanyament de llaüt o baix continu
Attilio Malachia Ariosti
Música
Compositor, virtuós de la viola d’amor i organista.
A Anglaterra, on difongué la viola d’amor, fou invitat, ensems amb Händel i Bononcini, a la direcció musical d’una acadèmia de teatre italià És autor d’òperes, oratoris Passione , 1693 i música de cambra sis sonates per a viola d’amor
Carlo Farina
Música
Compositor i violinista italià.
Format amb Monteverdi, anà a Dresden, on, a les ordres de Schütz, dirigí l’orquestra de l’elector de Saxònia 1625-29 Difongué el violí per Alemanya i hi introduí importants innovacions tècniques, que es reflecteixen en les seves sonates, les seves danses, etc
vals
Música
Dansa i ball
Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre.
Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…
doble cor
Música
Divisió del cor en dos grups, generalment d’igual composició i importància, amb la finalitat d’explotar els recursos expressius que se’n deriven: alternança, contrast, etc., i un determinat efecte espacial si estan separats en el prosceni.
El nom s’aplica també a la peça escrita seguint aquesta tècnica Començà a practicar-se a la cort de Ferrara al final del segle XV i fou desenvolupada, al segle següent, sobretot per compositors que treballaren a Venècia, com A Willaert o els Gabrieli Al principi del segle XVII es difongué per diversos països europeus, on continuà vigent fins als temps de JS Bach
Francesco Antonio Faccio
Música
Director d’orquestra i compositor, conegut per Franco Faccio
.
Estudià a Milà, on féu una estreta amistat amb el seu condeixeble Arrigo Boito Estrenà òperes, com I profughi fiamminghi 1863 i Amleto 1865 Dedicat a la direcció orquestral, difongué l’obra de Wagner a Itàlia, dirigí l’estrena d' Aïda a Milà 1872 i donà a conèixer el Mefistofele de Boito per Europa a Barcelona, on actuà sovint, el presentà el 1880, amb un gran èxit
Joan Elias i Llobet
Música
Tenor.
Debutà 1911 a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen Actuà sovint al Teatre Principal de València 1913-14 i al Tívoli i al Liceu 1916-17 de Barcelona assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda 1917 i a Trieste amb Otello Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar 1918 i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia El seu germà Jaume Elias 1891-1968 fou també tenor
música islandesa
Música
Art musical conreat a Islàndia.
El folklore islandès conserva trets de la colonització vikinga Hom coneix encara una forma de cant èpic popular, el tvisöngur , a dues veus que progressen per quintes paralleles al segle XVI es difongué la dansa nacional, vikivaki , i la música coral protestant Thórdur Thórláksson deixà el primer tractat islandès de teoria musical final del segle XVII Al segle XIX aparegueren compositors com S Sveinbjörnsson 1847-1927 i Sigfús Einarsson 1877-1939 La vida musical se centra a Reykjavík, on hi ha l’Orquestra Simfònica de la ciutat i el Teatre Nacional Islandès Modernament s’ha…
August Hermann Francke
Música
Teòleg i pedagog alemany.
Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista,…
stile antico
Música
Expressió emprada per a definir la música que imita l’estil arcaic de G. P. da Palestrina usat en les composicions musicals des de l’inici del segle XVII fins entrat el XVIII.
A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina