Resultats de la cerca

És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò,…

Els termes tono , tonada i sonada foren utilitzats indistintament en contraposició al de villancico Inicialment es tractava generalment d’una cançó per a una sola veu, però al llarg dels segles XVII i XVIII esdevingueren populars els tonos i tonadas per a dues o més veus Durant la primera meitat del segle XVII, afegint un adjectiu a la paraula tono es crearen diverses fórmules per a caracteritzar una cançó tono nuevo oposat a tono viejo per a assenyalar la popularitat d’una cançó, tono humano davant tono divino per a distingir el seu caràcter secular o sacre, tono a lo divino per a anomenar…

Estudià amb GBPescetti a Venècia i féu una carrera brillant a Itàlia d’ençà de l’èxit assolit amb l’òpera Il Bellerofonte 1767 Els italians canviaren el seu cognom enrevessat per Venatorini , i l’anomenaren també il divino boemo Assolí èxits amb altres òperes, com ara Moctezuma 1771, Olimpiade 1778, i amb oratoris, com Abramo ed Isacco 1776

Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un…

El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…

Vida Es coneix molt poca cosa d’aquest músic El 1546 apareix documentat a la capella del duc de Calàbria com a " puntador de libros " És possible que fos el principal copista del manuscrit conegut com a Cançoner de Gandia , actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya, on les seves obres són molt representades De fet, totes les seves peces conegudes, excepte l’ensalada La Trulla , que fou editada per Mateu Fletxa el Jove en un recull de peces d’aquest gènere imprès a Praga el 1581, figuren en aquest manuscrit Fou autor de diversos villancets, un dels més coneguts dels quals és Soleta y…

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz i,…

Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…

Vida Es formà amb els dominics i els jesuïtes, però hagué de seguir l’ofici del pare propietari de dos molins i entrà a la Corporació de forners En morir aquest, Josef es dedicà a la música, que havia estudiat de petit, i es perfeccionà amb FA Habermann i J Seger El 1763 anà a Venècia a estudiar amb GB Pescetti, que l’orientà en la composició d’òperes Dos anys després, amb motiu del casament de Josep II, estrenà a Parma Il Parnaso confuso A la cerimònia hi havia l’ambaixador de Nàpols, el qual, encantat, li encarregà una altra òpera per a l’aniversari de Carles III d’Espanya Myslivecek…