Resultats de la cerca

Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas

Es formà musicalment sota el mestratge de Diego de Pontac a la catedral de Granada, on el 1627 consta com a escolà de cant Mestre de capella de Guadix vers el 1637, i de Toledo el 1644, finalment aconseguí aquest càrrec a la catedral de Granada, vacant per renúncia de Pontac el mateix any 1644, bé que oficialment no prengué posició del lloc fins el 6 de febrer de 1645 Continuà en el càrrec fins el 1674, any en què li fou concedida la jubilació Tot i que hi ha constància documental de la seva producció compositiva, i també de la seva salvaguarda per part del capítol de Granada,…

Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias El 1991 arribà a Catalunya amb l’orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid Entre els discs editats a Espanya cal destacar Me debes un beso 1994, Mis boleros 1996, Pronósticos 1997, Cubáname 1999, en el qual participaren Paquito D’Rivera i Chavela Vargas, Agua 2002 i Mira las luces 2006, i la collaboració en l’espectacle Germanies 2007 de LLlach El 1996 compongué la banda sonora…

Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música de la…

La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per…

Té per objectiu preservar i gestionar el patrimoni que la família Casals deixà a Catalunya quan s’exilià el 1939, com també potenciar la figura del compositor i divulgar la seva música Inicialment, la fundació estigué gestionada per un patronat presidit per l’abat de Montserrat, els membres del qual eren els presidents de diverses institucions catalanes i amics personals del matrimoni Actualment, a més del patronat, una comissió executiva i el director de la fundació s’encarreguen del seu funcionament La seva principal missió és la conservació de la casa que Pau Casals feu construir a la…

Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia, mentre en…

Orfe des dels 12 anys, el 1957 es traslladà a l’Havana, i treballà amb les principals formacions cubanes, entre les quals Ritmo Oriental, l’orquestra de Benny Moré, i durant molts anys en la de Pacho Alonso El 1991 abandonà totalment el món de la música per motius personals, però el 1997 acceptà participar en l’enregistrament dels discos Toda Cuba Le Gusta i sobretot, Buena Vista Social Club , una iniciativa del productor nord-americà Ry Cooder, que revifà la trajectòria d’alguns dels músics més rellevants dels gèneres tradicionals cubans del son i la trova El disc, que rebé un premi Grammy…

Després de fer estudis de música i de filosofia i lletres a les illes Canàries i a Madrid, cursà les especialitats de musicologia, etnologia i prehistòria a la Universitat d’Hamburg 1967 Es doctorà en musicologia a la Universitat de La Laguna 2003 Com a musicòleg destacaren els seus estudis i transcripcions sobre autors del Barroc musical espanyol, els treballs d’investigació sobre la història de l’activitat musical de les Canàries i els estudis etnomusicològics sobre aquest arxipèlag És autor —a més d’una òpera de cambra— de diverses obres, tant de música instrumental com vocal per a cor o…

Imatges del festival de Woodstock De nom oficial Fira d’Art i Música de Woodstock i Exposició de l’Era d’Aquari, fou conegut com festival de Woodstock, ciutat a uns 70 km de distància on inicialment havia de tenir lloc, que finalment denegà el permís als organitzadors Amb una assistència multitudinària d’unes 450000 persones, significà un esdeveniment crucial en la música rock i contribuí a projectar el moviment hippy , la contracultura i el fenomen psiquedèlic Hi actuaren les figures i grups de pop, rock i folk capdavanters del moment Jimi Hendrix, Janis Joplin, Joan Baez, Richie Havens, The…