Resultats de la cerca

Autodidacte, entre el 1948 i el 1959 collaborà en l’orquestra de Lionel Hampton Posteriorment, actuà sobretot com a líder de petits grups i traslladà alguns elements de l’estil de JColtrane a la guitarra Els darrers anys de la seva vida adoptà una direcció més comercial Dotat d’un gran sentit del swing , posseïa una tècnica original, basada en l’atac de les cordes amb el polze

A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena L’any 1946 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Molt jove, interpretà el cicle complet de les sonates per a piano de Beethoven Dotat d’un constant esperit de recerca, s’interessà vivament pel jazz i les seves possibilitats d’improvisació Entre les seves composicions, més properes al camp del jazz , cal esmentar Música per a Piano i big-band 1963

Els anys cinquanta collaborà, entre d’altres, amb Cannonball Adderley i Charles Mingus El 1959 passà a formar part del grup de Miles Davis, amb el qual enregistrà Kind of Blue el mateix any Posteriorment, interpretà quasi sempre en trios - dels quals sobresortí el que formà amb el contrabaixista Scott LaFaro en 1959-61 - i en solitari Dotat d’una gran imaginació i preparació tècnica, esdevingué un innovador i tingué una gran influència en molts pianistes de generacions posteriors Enregistrà nombrosos discs que obtingueren diversos guardons

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

És un músic de formació autodidàctica que toca també el violí i la guitarra, i és actiu com a instrumentista dins el camp popular, folk i clàssic Dotat amb un talent extraordinari, divuit mesos després d’haver començat a tocar el violí guanyà el concurs de l’Slough Arts Festival Estudià rus a l’Institut Pedagògic de Minsk, a la Universitat de Poznan i també a la Universitat de Reading 1972-75 Ha compost més de seixanta cançons per a nens El 1995 fundà el grup The Simon Mayor Quartet/Quintet, en el qual toca el guitarrista clàssic Gerald Garcia Ha enregistrat nombrosos discos i…

Inicialment estudià filosofia i dret, però l’any 1862 s’orientà cap a l’estudi de la composició amb Otto Dessoff, a Viena El 1874 fundà la Societat Bach de Leipzig, amb JAP Spitta, i l’any següent esdevingué professor de composició a la Hochschule de Berlín Herzogenberg fou un compositor dotat, però, sota l’aclaparadora influència de Brahms, amb qui havia fet amistat durant els seus estudis a Viena, no pogué desenvolupar un llenguatge personal L’any 1868 es casà amb Elisabeth von Stockhausen 1847-1892, pianista i una de les millors amigues de Brahms, que confià sempre molt en el…

En foren fundadors, Jacob Kirchmann 1710-1792 i el seu nebot Abraham 1737-1794, d’origen alsacià, que s’establiren a Londres i adquiriren la nacionalitat britànica, tot adaptant també el nom familiar El seu model de clavicèmbal, de construcció refinada i dotat de sofisticats mecanismes per a imitar els efectes tímbrics i dinàmics del pianoforte -registres de llaüt i de becs de cuir, pedals per a fer canvis de registració i gradacions sonores-, és el més representatiu de l’última etapa històrica de l’instrument, a la segona meitat del segle XVIII Del seu taller sortí, el 1809, el…

La producció teatral de Carey inclou llibrets operístics, música per a pantomimes, ballad operas i entreteniments Fou més dotat com a llibretista que com a compositor, tal com ho demostren moltes de les seves òperes, com ara The Honest Yorkshireman 1735 i The Dragon of Wentley 1737 Malgrat tot, sabé compensar les seves limitacions com a compositor confeccionant melodies simples i atractives En moltes òperes, en lloc d’àries sovint utilitzà cançons en un estil molt proper al de la balada Aquest fet afavorí la popularitat de les seves peces, entre les quals cal destacar per la seva…