Resultats de la cerca

La seva trajectòria professional s’inicià a Toledo l’any 1541 com a assistent de l’organista cec Francisco Sacedo El 1549, després de la mort de Sacedo, fou elegit per a succeir-lo Tot i haver intentat accedir al càrrec d’organista de la catedral de Palència l’any 1564, sembla que continuà a Toledo fins el 1579

Es graduà en història 1980 i dret 1982 a la Universitat Lliure d’Amsterdam, on el 1992 obtingué el doctorat el 1992 en dret i fou professor del 1993 al 2002 Del 1982 al 1984 treballà al Consell d’Universitats dels Països Baixos Afiliat a l’Aliança Democratacristiana CDA, des del 1984 n'ha detingut diversos càrrecs Fou regidor d’Amstelveel 1982-98 i cap del grup municipal del CDA del 1994 al 1998 Aquest any fou elegit diputat de la Cambra de Representants, i cap del grup parlamentari des de l’octubre del 2001 Arran del resultat de les eleccions del 2002 fou elegit…

Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago entre el 1899 i el 1908 i amplià els estudis a França i Espanya gràcies a una beca atorgada pel govern xilè De retorn al seu país, fou elegit membre de la Societat Folklòrica i inicià una àmplia trajectòria en diferents institucions musicals iberoamericanes i europees La seva obra musical fou determinada per l’adopció de les tècniques provinents de l’impressionisme combinades amb característiques pròpies de la música autòctona xilena

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou…

Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora…

Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en…