Resultats de la cerca

Diversos autors han escrit elevacions En les seves Fiori Musicali 1635, G Frescobaldi inclou una Toccata per l’Elevazione i, més modernament, autors com H Berlioz i M Reger també en compongueren

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i també a Roma, Sicília i París, ciutat on es doctorà en teologia i on impartí classes a la universitat El 1574 tornà a la Península Ibèrica i visqué la resta de la seva vida a la casa dels jesuïtes a Toledo Els seus escrits sobre música es troben en De rege et regis institutione i en el Tratado contra los juegos públicos , obra originàriament publicada a Colònia el 1609 amb el títol De spectaculis En la primera d’aquestes obres parla del paper de la música en l’educació dels membres de la família reial, a la qual assigna una funció d’elevació de…

En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres graus de l’…

Aquesta significació, que al principi els grecs donaren respectivament a arsi i tesi, fou invertida entre els gramàtics medievals, que anomenaven arsi la part accentuada Els músics actuals, especialment els teòrics del cant gregorià, han tornat a la primera significació Entre els antics contrapuntistes, era aplicada l’expressió per arsin et thesin a la imitació en moviment contrari

Vida La principal informació sobre les seves activitats prové d’una biografia oficial, elaborada amb motiu de la seva elevació als altars Pel que sembla, la seva infantesa va transcórrer a Dirraqui, localitat que abandonà per anar a estudiar a l’escola imperial de Constantinoble Aviat assolí fama a la cort per la seva magnífica veu, la qual cosa el convertí en músic favorit de l’emperador de Bizanci Quan era al punt culminant de la seva carrera, abandonà la cort i es traslladà a viure fins a la fi dels seus dies al monestir de Gran Laura, al peu del mont Athos, probablement…

Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d’altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi 1906, la sardana L’Hereu de l’Empordà 1907 la fuga a quatre veus Alleluia 1908, el poema simfònic Tornada a la pàtria 1909, amb text d’Apelles Mestres, i estrenada al Liceu el 1914, i la Missa a Sant Esteve estrenada el 1911 en ocasió del Congrés…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…